El primer poema d’amor

El primer poema d’amor
serà clar i serà sincer
com els ulls d’una criatura.
El primer poema dirà
que cap nit no dormíem,
que els trens passaven de llarg
i que totes les cançons
parlaven de nosaltres.
Els versos seran com sospirs,
les paraules volaran i
algunes lletres se’m tatuaran
al braç i hi deixaran petites erosions.
Les altres acabaran
enganxades als fils elèctrics
com uns ocells qualsevol.
Llegir el primer poema
serà com mirar dins d’un cos
calent, un cos furgant, remenat,
esqueixat i triturat pel desig.
Llegir-lo com si masteguessis
granets de sorra.
El primer és sempre potent, directe,
carnós, amarg, cec, moll, caníbal,
desbocat, rabiüt, èpic, profund
com una punyalada.
Un animal perfecte.

Lídia Gàzquez va néixer a Sant Pere de Ribes, 1978. Viu a Sitges. Va estudiar Ciències de la comunicació a La UAB. L’utora catalana és la guanyadora del Premi Bernat Vidal i Tomàs 2023 amb L’animal perfecte.  Amb aquest llibre explora la condició humana de manera crua i delicada. La poeta es capbussa en grans qüestions com l’amor i el desamor, el vitalisme i el buit existencial, sentiments contradictoris amb un diàleg interior i un jo poètic des de diferents punts de vista. El 2019, se li va concedir la Ploma d’Or de l’Ajuntament de Sitges.