No em despulleu
Abans
que el gran compàs no em paralitzi
amb la geometria de la mort
no em despulleu.
No em despulleu del temps
ni d’aquells mots que, fins gebrats, jo feia càlids.
Sé que el meu cant
avui no arribarà
ni a les òrbites baixes
i el món em pesarà. Tant és.
Deixeu-me. Deixeu-me el formigueig
d’aquest cap ple de festa
i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca,
calç apagada, encesa, poca cosa,
no, res,
amb els peus nus.
Sé caminar descalça. I més.
I encara sé:
només el que s’esborra
té importància.

Felícia Fuster va néixer a Barcelona el 1921 i va morir a París el 2012. Va ser una poeta, pintora i traductora catalana, de la Barceloneta. Va instal·lar-se el 1951 a París, als trenta anys, per prioritzar una carrera artística —pintura, escultura i collage, entre d’altres— que sempre va combinar amb la creació poètica. El 2021 va ser l’Any Felícia Fuster, amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement, i es va inaugurar una placa commemorativa a la façana de la casa on va néixer. La Institució de les Lletres Catalanes va produir una exposició itinerant en col·laboració amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat. Fuster es va donar a conèixer al públic el 1984, amb la publicació d’Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, un recull que la poeta va presentar al Premi Carles Riba. No el va guanyar, però Maria-Mercè Marçal, al jurat, va detectar una veu que no s’havia de deixar passar. La poesia de Felícia Fuster es caracteritza per la meditació i la introspecció al voltant de temes existencials. Aquesta temàtica condueix a la reflexió sobre el llenguatge i la forma poètica.