Tics poètics: “La por, tothom la vol tenir ben lluny”, d’Anton Ferret Baig

La por, tothom la vol tenir ben lluny
La por, tothom la vol tenir ben lluny
pro tu has dut un altre llit a casa.
Hi ve un fuster que restaura la vasa
d’un finestró i un ajudant que el bruny.
Tot ha d’estar llest entrat el juny
o potser abans si és que vols fer cas a
l’expert doctor que amb la mà el ventre rasa.
«Ara ja té, diu, la mida d’un puny».
El cos ho fa ben clar i ben evident:
ja fa molt temps que creix i se’t trasmuda,
pro tu ja saps que és així com t’ajuda
a estar a punt quan arribi el moment
de donar a llum, temuda benvinguda.
La por del part és l’única volguda.
Anton Ferret Baig va néixer a Vilafranca del Penedès el 1968. És llicenciat en Filologia Catalana i Comunicació Audiovisual. Ha publicat alguns poemes a la revista literària Branca i fa experiments de literatura digital a salnitre.com. Col·labora regularment als diaris L’Eco de Sitges i L’Eco de Ribes. El seu primer llibre publicat és Perdent la por. La por de morir i la por de viure. La por de fer el ridícul. La por a l’amor i la por al sexe. La por de caure. La por de ballar. La por de ser enterrat viu. La por a la llibertat. La por té moltes pells.