Albada nadalenca

Beat aquell qui en l’albada de Nadal
copsa una balba llum que ens anuncia
la nuditat del Verb, que és poesia.
Avui la carn es fa espiritual.
I a aquest país tan nostre i tan plural
on de tres dones una es diu Maria
se li encomana un pols de melangia,
i el bres del vent té un ritme maternal.
La clariana esquinça el temps antic.
El freturós, avui absol el ric,
més miserable, si al cor sent el gebre
de l’any que mor sense haver fet pessebre.
I l’àngel veu, llunyana, amb ull d’atzur,
l’alba de pau d’un univers futur.

Carles Fages de Climent va néixer a Figueres el 1902 i va morir el 1968. Fou poeta, narrador i dramaturg. Fill de dues notables nissagues empordaneses, va repartir la seva vida entre l’Empordà, Barcelona i el Penedès, que va conèixer arran del seu casament.

El 1919, es matricula de Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Se suposa que va ser a Figueres on es van conèixer amb Salvador Dalí, probablement amb motiu d’alguna primera irrupció pictòrica pública o d’alguna exposició col·lectiva. Fages de Climent contribuí a la mitificació literària de la seva comarca nadiua, tot prenent l’Empordà, la tramuntana i la seva gent com a temàtica bàsica d’una múltiple producció literària: poesia, prosa, periodisme, teatre…

La ciutat de Figueres homenatjà Carles Fages de Climent nomenant-lo fill predilecte de la ciutat, juntament amb la col·locació d’una placa commemorativa a la casa natal de l’autor. També s’hi pot seguir un itinerari literari que marca llocs rellevants de Fages.