Versos per a Jackeley

Vés-te’n a casa amb les teues barbes brutes i el teu xiclet. Vés-te’n
a casa amb els teus polls i les teus lladelles, ets fals, tot és fals.
Duus els dòlars ben amagats. Somrius darrere les teues ulleres, que
no et fan cap de servei. Vés-te’n a casa, mesquí, amb la teua novel·la.

Vés-te’n a casa, al teu Watergate, al teu merder, a Nixon. No tornes
a Eivissa la blanca, a Mallorca. No ens fas cap falta. Vés-te’n,
vés-te’n a la CIA. No et volem. No et volem veure amb la teua indiferent
mirada per damunt dels nostres cossos, els nostres dies, la nostra pobresa.

Oh!, fills de la gran USA. Perquè hi haurà un dia que no podrem més
i llavors ho podrem tot; perquè arribarà un dia que no et permetrem
esperar als nostres aeroports amb els peus bruts damunt la tauleta,

mentre beus eucarísticament el teu refresc, la teua coca. Vés-te’n,
vés-te’n d’una vegada i no tornes mai més. Vés-te’n i no tornes
amb els mariners. Vés-te’n d’una vegada, oh!, fill de la gran USA. Vés-te’n.

Vicent Andrés Estellés va néixer a Burjassot, Horta Nord, el 1924 i va morir a València el 1993. Periodista, escriptor i un dels més importants i reconeguts poetes del segle xx. La guerra civil espanyola marcaria la seua obra amb la mort com un tema recurrent. Va estudiar periodisme a l’Escola Oficial de Periodisme a Madrid. El gruix de la seva obra es va donar a conèixer paral·lela al desenvolupament del moviment popular de la Nova Cançó i s’hi va relacionar íntimament. L’autor va participar en nombrosos recitals conjunts als més diversos llocs dels Països Catalans. Poemes seus han estat musicats per Ovidi Montllor, Al Tall, Maria del Mar Bonet, Remigi Palmero, Lluís Miquel, Celdoni Fonoll, Santi Arisa, Miquel Gil, Paco Muñoz, Carles Barranco, Xambó, Josep Blay, entre d’altres. El 1966 va rebre el Premi Ausiàs March de poesia amb L’inventari clement. El 1978 rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el 1984 el Premi de les Lletres Valencianes.