El bosc cremat

El bosc que jeu xafat per la calitja
ha après a arronsar el cos sota l’esclat
de plagues agressives, a engolir-se
el trepig de les rodes esclafades
damunt la pell, el socarrim del foc
a les vives genives, l’holocaust
dels músculs calcigats enmig les brases;
i va perdent espai: llengües d’asfalt 
assolen els camins de les Gavarres
i van espiocant els alzinars
(voltors sobre un cadàver, es barallen
per repartir-se els trossos de carnassa
que el progrés s’encarrega de podrir).
Tu i jo hi hem arribat quan s’estingien
les últimes espurnes, i el present
era un rost fumejant de cendres cuites
que el somno desolat ha fet sorgir
davant els nostres cors porucs; intacte,
ens l’ha clavat als ulls expressament.
 

Núria Esponellà va néixer a Celrà el 1959.  Esponellà és escriptora, filòloga i professora. Autora de poemaris i novel·les.  Ha rebut diversos premis, com ara el 2009 que va guanyar el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica, atorgat per l’editorial Columna,  ambientada en el monestir de Sant Pere de Rodes al segle XII. L’autora té obra traduïda al castellà, noruec i italià. Ha col·laborat amb RAC1 com a prescriptora de llibres al programa Tot és possible.