El fortuït miracle d’existir

La primavera ha dut fins a la porta
de casa un ocell caigut del niu:
indici inútil d’ales i un gran bec
mut demanant auxili. Travessar
el llindar i oblidar l’ocell darrere
ha sigut una pura qüestió
de jerarquies. La més trista farsa
a l’hora d’exhibir certs privilegis.
Als jardins, la mateixa primavera
s’esgarrifa quan toca els arbres, tan
bells que no es pot entendre que no sàpiguen
com és de noble la seua bellesa.

En aquesta inconstància de l’aire
de maig, que tan aviat buida nius
com ompli d’ombra blava les figueres,
vacil·la, abstrús com una paradoxa,
el fortuït miracle d’existir.

Maria Josep Escrivà i Vidal va néixer a el Grau de Gandia el 1968. És una poeta i narradora valenciana.  Llicenciada en Filologia Hispànica, en l’actualitat dirigeix la col·lecció de plaquetes Razef, d’Edicions 96, on fa de correctora lingüística i editora. Té obra traduïda al castellà, a l’italià, al francès, a l’alemany, al croat, al basc, a l’anglès i a l’eslovè.