Cançó de comiat

S’ha acabat la festa,

ja tomba la neu

i només ens resta

plorar i un adéu.

 

Són vulles que van i vénen

els pobres enamorats

quan amb lo mirar s’entenen

i han de viure separats.

 

Ho faré i no sé com

però t’hauré d’oblidar.

Ho faré i no sé com

ramell de mes alegries,

perquè dins un any hi ha

tres-cents seixanta-cinc dies:

si tots duen el teu nom

tots ells són per estimar.

Ho faré i no sé com

però t’hauré d’oblidar.

 

Damunt la neu queden

els passos marcats.

A la primavera

seran esborrats.

Dos que amb lo mirar s’entenen

i han de viure separats,

són fulles que van i vénen

de la trobada al comiat.

 

Guillem d’Efak va néixer el 23 de març de 1930 a Asobla, Rio Muni, dins la Guinea Equatorial, aleshores espanyola. Quan tenia dos anys, és traslladat al barri humil del Barracar de Manacor (Mallorca) on viu a càrrec de la germana del seu pare, Margalida Fullana, que juntament amb la mestra de parvulari, Lluïsa Fuster, tenen una gran influència en la vida del jove escriptor i cantant. Acabada la Guerra Civil espanyola, compagina els estudis amb el treball. Actua en una petita orquestra local i exerceix de mestre rural particular. Aviat connecta amb la tradició i la cultura popular de la seva terra d’adopció. Als anys cinquanta participa en diverses festes literàries i el 1956 veu publicat el seu primer llibre de poemes. Tornat de França, on hi ha passat una temporada, l’animen a participar de la Nova Cançó iniciada a Barcelona el 1961 pels cantants d’Els Setze Jutges. Esdevé un cantant català professional i actua a diverses ciutats i pobles del Principat. A més de les cançons tradicionals interpreta altres cançons pròpies que obtenen un gran èxit. El 1993 rep la distinció de l’Obra Cultural Balear i el 1994 un gran homenatge a l’Auditori de Palma amb la presència dels màxims representants de la cançó catalana. Un any abans de la seva mort apareix el recull antològic de la seva obra poètica. Mor el 15 de febrer de 1995 víctima d’un càncer.