Tics poètics: “Batuda”, de Joan Duch i Arqués
Batuda
El bes del sol enflora tota l’era
i sadollat de llum el trill s’atura;
un foc d’infern cou la tanda primera
que el cant del batedor torna menys dura.
Quan l’oratjol bressola la figuera
la forca dona al vent la mescla impura;
apar el blat de l’or una quimera
quan puja en l’aire i dins el boll fulgura.
Feta la tria el munt de gra perleja;
la celístia s’hi ajeu i s’hi rabeja
com l’esguard amorós del bon pagès.
Joan Duch i Arqués (Juneda, les Garrigues, 1899 — 1929) fou un poeta noucentista. Va estudiar peritatge mercantil, però finalment es dedicà a la literatura i al periodisme. Després d’una etapa inicial maragalliana, es decanta cap a un Noucentisme sota el model de Josep Carner. Als vint anys, li van diagnosticar tuberculosi i en aquesta situació es va decantar per la lectura i l’escriptura d’una manera total. Dos anys després de la seva mort va sortir a la venda la seva obra pòstuma, el poemari Les hores gerdes. Actualment, un premi poètic organitzat per l’Ajuntament de la vila de Juneda duu el seu nom, així com la biblioteca municipal.