Primavera

Davant meu una noia descalça,

de vestit vaporós, cull flors blanques

en algun camp a la vora de Pompeia.

La contemplo cada dia: el cap alçat,

la mà dreta allargada per arrencar

amb delicadesa la tija. ¿Hi era la nit

que la lava vessà, els ocells s’emmusteïren al cel

i els amants esdevingueren cendres allà on jeien?

Si fou així, què havia fet per merèixer-ho?

Em pregunto: ¿tornarà mai la primavera,

tornarà a córrer la sang? ¿O s’ha neulit

en l’home tota esperança de recobrament?

Vivim en un temps prestat, tu i jo,

i hi hem viscut des del començament.

L’únic que ens queda és viure estimant.

Miquel Desclot és el nom amb què es coneix Miquel Creus i Muñoz, que va néixer a Barcelona el 1952. És un poeta, escriptor i traductor català. Com ell mateix es defineix, és un home que creu en la paraula com a fonament de l’ésser humà. Llicenciat en Filologia Catalana, des del 1975 fins al 1992 va ser professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un parèntesi de dos anys (1980-1982), en què va treballar a la Universitat de Durham, a Anglaterra. Entre molts altres premis, el 2016 va rebre el Premi Joan Coromines, de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, en reconeixement a la seva tasca de difusió de la llengua, principalment en els àmbits de la poesia, la prosa, l’ensenyament, la traducció i la música.