Dins un jardí senyorial

Plau-me avançar per un jardí desert
quan creix l’ombra dels arbres gegantina,
vegent sota el ramatge que s’inclina
com lluny blaveja l’horitzó entrobert,
veient muntanyes de contorn incert,
i en la pols d’or amb que la llum declina
daurada vagament qualque ruïna
dins la planura que en la mar es perd …
Plau-me veure de marbres rodejat
l’estany, on neden sobre l’aigua pura
bells cignes de plomatge immaculat.
I plau-me omplir la quietud obscura
de mon cor, amb la triple majestat
de la història, de l’art i la natura.

Miquel Costa i Llobera va néixer a Pollença, Mallorca, el 1854 i va morir a Ciutat de Mallorca el 1922. Fou poeta, traductor, orador i prosista. L’any 1874 ser premiat als Jocs Florals. Cultivà, en una primera etapa, la poesia romàntica,  la qual desenvolupà en el seu volum Poesies (1885) i amb el seu poema més conegut, “Lo pi de Formentor” (1875). Es va formar en la lectura dels clàssics, especialment dels mestres Horaci i Virgili. El 1885 viatjà a Roma per iniciar els estudis de Teologia. Alguns crítics com Rubió i Lluch han dit que Costa era un clàssic del Romanticisme i un romàntic del Classicisme.