Tics poètics: “Foc”, de Teresa Colom

Foc
la meva mare es preguntava per la mort
mentre esquarterava un pollastre
jo que no passava dels fogons li vaig dir
“sentiràs el mateix que ell”
ara tinc la seva edat
i m’inquieta tant el foc com la caixa
només quan penso com abans que m’eduquessin
trobo absurda la por de la clausura i de les flames
Teresa Colom va néixer a La Seu d’Urgell, 1973. És poeta i escriptora andorrana. Llicenciada en Ciències Econòmiques a la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat els poemaris Com mesos de Juny (2001, Premi Miquel Martí i Pol del Govern d’Andorra), La temperatura d’uns llavis (2002), Elegies del final conegut (2005), On tot és vidre (2009, Talent FNAC 2009) i La meva mare es preguntava per la mort (2012). El 2010 estrenava 32 vidres, muntatge poeticoteatral. També ha estat codirectora artística de Barcelona Poesia. El 2015 va publicar el llibre de relats La senyoreta Keaton i altres bèsties (Empúries, premi Maria Àngels Anglada 2016), que s’ha traduït al castellà (2018), al francès (2020) i al mandarí (2021). La seva primera novel·la, Consciència (Empúries, 2019), també es publicarà en castellà (2021) i italià.