Tics poètics: “La manera més salvatge”, d’Enric Casasses
La manera més salvatge
La manera més salvatge,
selvàtica i salvadora
de moure el cos, la manera
més subtil i muscular,
més a prop de la Matèria
Feta Font Perquè Font És,
el moviment del cos més
insultant de tots i, sí,
si vol, el més amorós
és la paraula i parlar.
Enric Casasses Figueres, nascut a Barcelona el 1951, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2020, poeta, rapsode, assagista i traductor. Premi Nacional de Literatura 2012, és una de les veus imprescindibles de la poesia catalana actual i el més conegut dels poetes que, en els anys vuitanta i noranta, va impulsar l’escena poètica contracultural barcelonina fins a convertir-la en una autèntica cultura de recitals de poesia. Casasses és un dels impulsors de l’obertura de la poesia a les tradicions orals, als muntatges i també a un públic més ampli. Premis com el Carles Riba i l’Ausiàs March de Gandia han suposat el reconeixement per part de la crítica. Segons ell: “Pregunta doble: qui soc i per què escric? Resposta simple: escric perquè no sé qui sóc”.