Subjuntiu

Que la llum de juliol t’enceti les parpelles

i et voli la mirada enllà de tots els arbres,

que l’olor de la terra en esclatar les flors

t’encengui els narius, t‘obri de ple les venes,

que els llavis de mil boques inquietes de rosada

et facin un vestit color encès de magrana,

i tots els dits del món et toquin l’entrecuix

quan sigui a mi a qui busquis, meva la pell que et trobi.

Mireia Calafell va néixer a Barcelona el 1980. Poeta i productora cultural. La seva obra inclou Poètiques del cos (Galerada, 2006), premi Amadeu Oller 2006 i VIII Memorial Anna Dodas 2008; Costures (Viena Edicions, 2010), premi Josep M. López Picó de poesia 2009; Tantes mudes (Perifèric Edicions, 2014; en castellà publicat per Stendhal Books, 2016), premi de poesia Benvingut Oliver 2013 i Lletra d’Or al millor llibre publicat en català l’any 2015 i Nosaltres, qui (LaBreu Edicions, 2020), premi Mallorca de poesia 2019. Ha participat en festivals internacionals al Canadà, Egipte, Alemanya i l’Argentina, entre molts d’altres. Va ser codirectora del festival Poesia i + (2016 i 2017) i des del 2018 és comissària de Barcelona Poesia. Forma part de la Fundació Maria-Mercè Marçal. Actualment treballa a La Sullivan, des d’on desenvolupa projectes culturals i educatius.