Nit de guàrdia

Vagant de nit en fosca solitud

amunt i avall passadís d’hospital

sento el gemec del torturat malalt

com el trist plor d’un esperit perdut.

Amo d’un cos que perd‚ la salut,

que ja en té prou, que es rendeix al final,

ni esma té, sols espera el senyal

per sortir enllà, per reposar vençut.

Però queda llum, ve com raig d’esperança

en què te fe tothom sense recança

i que farà molt més lleuger el traspàs.

Sense patir podrà creuar l’estança

i no tindrà l’ànima cap mancança

en el moment d’abandonar son jaç

Ricard Calabuig va néixer a Barcelona l’any 1958 i hi va morir el 2001. Doctor en Medicina i Cirurgia, va ser vocal de la Societat Catalana de Cirurgia. Els cursos 1995 i 1996 va ser alumne de l’Aula de Lletres de Barcelona. Va ser també editor de la revista de poesia Poesia i col·laborador del grup Depoètica, a més d’atendre diversos tallers de poesia coordinats per l’Aula de Poesia de la Universitat Barcelona. Els seus models van ser J. V. Foix, Carles Riba i Marià Manent. Per desgràcia va morir massa jove i tenim poca informació i material d’ell.