Elegia

Salvador, per a tu no hi ha Amnistia;

cap joc de queixes no té res a fer;

però el teu pensament, gall guerriller,

recosirà la llum en el nou dia.

M’empeny el seny, i aquesta ofrena té

afany de lluita que el fullam canvia;

el teu exemple, vora l’alegria,

darà salut a qui no perd carrer.

La Llibertat, columna de la fruita,

fa clara la diada de la lluita,

que a poc a poc va esdevenint filó.

Rellotge sempre de la gent que lluita,

obres la gàbia a muntanyes. No

has caigut pas! Puig Antich, Salvador!

(2 de març de 1976)

Joan Brossa va néixer a Barcelona el 1919 i va morir el 1998. Poeta en el més ampli sentit del mot, escriví poesia en estrofes tradicionals, poesia quotidiana (també anomenada «antipoesia», per la temàtica i forma prosaica), proses, teatre i guions de cinema. A la vegada, experimentà en poesia visual, objectes, instal·lacions i poemes corporis. Per a Brossa no existiren els gèneres ni les fronteres entre les arts.

Començà la seva trajectòria durant els anys quaranta, de la mà de Josep Vicenç Foix, Joan Miró i Joan Prats. Fou cofundador de les revistes Algol l’any 1947 i Dau al Set el 1948 i col·laborà assíduament amb artistes. Malgrat desplegar una activitat intensa des dels seus inicis, no fou fins a l’any 1970 quan començà a ser conegut des del punt de vista literari gràcies a la publicació de Poesia rasa i fins al 1986, en què s’inaugurà la primera exposició antològica a la Fundació Miró: Joan Brossa o les paraules són les coses. A partir d’aquest moment, el poeta s’imposà com una de les figures cabdals de la literatura i art catalans contemporanis.