La cala

Obriu-me dins el mar, vells pescadors,
que m’entri de verdor una alenada
que tingui llum de barques i pinar,
i el sol em transparenti el joc de l’aigua.

Carritxeres de sol. El mar dibuixa
blancors i morenors de les terrasses,
que guaiten, sota una ombrel.la verda,
a la fira de llum, il·luminades.

Dormides xarxes fosques pels murs blancs:
el sol hi juga, aranya entre les malles.
Tot dorm un somni verd; només el sol
llança una pluja d’or als pits de Dànae.

Un molí d’alegria tenc al cor…
Moliners, moliners d’aigua salada:
pel caló del meu cos, lent, hi desfila
un horabaixa mariner del Carme.

Blai Bonet i Rigo va néixer a Santanyí, Mallorca, el 1926 i va morir el 1997. Poeta i novel·lista mallorquí. Als deu anys va ingressar al seminari de Palma, on rebé influència literària de diversos autors com Hesíode, Píndar i Homer. De jove va patir tuberculosi, fet que determinà tant la seva vida com l’estret lligam amb la seva obra. Va estar al seminari fins al 1948. Blai Bonet s’estrenà com a novel·lista amb El mar. Es va donar a conèixer a Catalunya amb Cant espiritual, que va guanyar el Premi Ossa Menor de 1952. Dos fets marquen el reconeixement literari de Bonet a l’àmbit del Principat: Cant espiritual va ser prologat per Salvador Espriu i Carles Riba el va visitar a la seva casa de Santanyí. Es va refer de la tuberculosi a una masia del Montseny fent vida natural i aprenent de la natura. Per indicació mèdica, el 1972 va tornar definitivament a Santanyí i va començar una vida retirada dels cercles literaris. El seu exili interior va provocar un lent i inexorable oblit de la seva figura. L’any 1998 l’Ajuntament de Santanyí el nomenà fill il·lustre. Té diversos premis i reconeixements, entre ells la Creu de Sant Jordi.