El meu mètode d’escriure

Primer escric un vers sencer,

i un altre, fins a trenta.

Fins i tot, poden ser cent.

S’estan calms a la pantalla.

Poso el cap en el coixí

i m’adormo. Després torno

a llegir el primer de tots.

Si aquest me’n diu un altre,

l’hi escric. Si s’esdevé

que no parla, l’abandono.

El mateix, amb el segon

i la resta. Els poemes

que en resulten, al final,

són el fruit d’una mecànica

no d’un càlcul ni de cap

cogitació perversa,

que és de provincians

que no es renten mai la cara.

 

Miquel Bauçà va néixer a Felanitx el 1940 i va morir a Barcelona el 2005. Va ser un escriptor mallorquí destacable pel seu radicalisme verbal i social. Els seus poemes apareixen a la majoria de les antologies de poesia catalana contemporània. Va ser reconegut com a poeta des de molt jove. Bauçà alterna la poesia i la narrativa fins a la publicació d’El Canvi (1998), punt culminant de la seva obra i inici d’un projecte poeticoenciclopèdic que aprofundeix en les seves obres posteriors. La seva mort solitària va trasbalsar el món literari i, va fer més enigmàtica, encara, la figura d’un autor que va voler ser conegut només pels seus escrits. Un autor de culte.