Vull resumir què és ser feliç

menjar, dormir, assaborir el paisatge
i jeure amb dona d’or en llit ben llis,
passar pel món sense pagar peatge.
Jo ja en tinc prou: m’ho dic quan parlo amb mi,
davant l’espill de plata renegrida,
el ventre ple, als dits el vi més fi,
imaginant mullers de molta mida.
(Però no és cert. Llegiu sinó, aquest vers.
L’he fet potser perquè el necessitava,
com l’aigua el mar, com l’òliba la nit.
Per ser feliç cal, doncs, ser ben pervers,
foragitar del rostre moc i bava,
no reflectir en paper el propi neguit

Joan Barceló va néixer a Menàrguens, la Noguera, el 1955 i va morir a Barcelona el 1980. Fou un dibuixant, poeta i novel·lista. És considerat gran renovador de la novel·la juvenil i creador d’un nou concepte de poesia contemporània. Va aconseguir despertar l’afició de la lectura a molts joves durant un petit temps dels anys vuitanta. La seva obra ens porta a un món màgic de bruixes, diables, gats mesquer, vidents i cecs, on es descobreixen grans secrets de la vida. Ell mateix es considera «traficant de poemes». Treballà a Òmnium Cultural de l’Hospitalet de Llobregat i va fer una gran producció de literatura infantil, rescatada pòstumament. El 1979 va obtenir el Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia, el mateix any que l’Editorial Galera li publicà Ulls de gat mesquer, la seva novel·la més coneguda. Era un artista molt prolífic. Escrivia uns textos molt enigmàtics que han deixat la crítica consternada, ja que són molt difícils d’interpretar. La seva vida es va estroncar en plena joventut. El juliol de 1980 va morir sobtadament d’una aturada cardíaca, probablement provocada pels efectes d’un atropellament que havia patit mesos abans. Barceló és considerat com a gran renovador de la novel·la juvenil per la seva aportació en aquest gènere. Tanmateix, actualment és un escriptor oblidat i la major part de la seva obra ja no s’edita. Els experts creuen que hauria arribat molt lluny.