Dictat

Soc la branca on xiulava la merla.
Soc la mà que no vol la magnòlia
tancada
no viva encara
la teva mort
que esperava
l’olor de la flor blanca
llimones i negre
el bec i la por
atenta.
 

Té la flor.
 

No és oberta
no és temps.
 

Té la flauta
de l’ocell que em reclama
agafa
l’olor de llimona
 

i la cera
que em posaran als llavis tancats.
I tu canta
merla meva
magnòlia encara verda.

Odile Arqué va néixer a Badalona el 1960. És filòloga catalana, traductora, poeta i cantant. Combina la docència de la veu artística amb l’adaptació de cançons, la traducció i la correcció de guions cinematogràfics. Estudià filologia catalana i cursà estudis de música, de cant i d’interpretació de text. 

Ha publicat Expiatòria (1984), Epístola en Sol M (premi Antoni Isern 1984 – publicat el 1986), La vida en punt (2012), i fou inclosa en alguns reculls poètics com Lents velers etimològics – poetes catalans i quebequesos (2016). També va publicar Frontal el 2020.

Ha begut de les rondalles, de les músiques franceses i italianes que sonaven a casa, i de la cançó tradicional. Més tard, Ausiàs March, Gide, Colette, Duras s’hi afegiren. També Cohen i les veus imprescindibles de Jaume Vidal Alcover i de Maria Aurèlia Capmany.