Tics poètics: “El darrer glop”, de Miquel Àngel Adrover
El darrer glop
A A.M.F.
Avui que no som vells ni ho serem mai,
avui que no som joves com per creure
que un temps hem estat joves, avui veim
els dies consumits en un cendrer.
La pàgina marcida del quadern,
tot taques i cremades
ja no en vol ni una lletra de nosaltres
que fèiem comptes clars d’escriure-hi vida.
Les fletxes d’al·lotells, corquim d’albó
són osques al tasser d’un bar de poble
on hem libat l’edat de la innocència
al déu desconegut que era dels nostres.
Se’ns han tacat les pàgines cendroses
on hem admès que no hi sabrem escriure
els nostres noms de vell que s’ha mort jove.
Quan l’últim glop ens ha escampat la tinta
hem vist que claudicar de l’existència
tal volta és més honrós que ser-hi en blanc.
Miquel Àngel Adrover va néixer a Campos, Illes Balears, el 1994. És poeta i glosador campaner. Graduat en Filologia Catalana a la UIB. Forma part de l’Associació de Glosadors de Mallorca. Ha rebut un parell de premis de glosa escrita, com el Josep Vivó 2018 a Menorca i el de la Festa des Vermar de Binissalem els anys 2016 i 2017. Devot del llegat de Damià Huguet, ha predicat els seus versos i d’altres autors en espectacles i recitals com Peixos dins el rostoll o Convé anar a carregar l’ànima. El 2019 ha publicat el llibre Ara he vist passar una mèrlera amb AdiA Edicions.