El vent damunt la pell

El vent damunt la pell,

entre els cabells,

dins la boca, els narius.

Els ulls esbatanats plens de vent.

El vent damunt les cases,

les finestres, les portes,

esmunyint-se pels forrellats;

entre els barrots dels balcons

i les escletxes.

I pels carrerons estrets.

El vent que escombra

els carrers de la ciutat

i esbulla els teus cabells,

i els meus.

El vent que ens penetra cos

endins.

I tu i jo caminant

contra el vent.

Montserrat Abelló i Soler, nascuda a Tarragona l’1 de febrer de 1918, va morir a Barcelona el 9 de setembre de 2014.  Fou una poeta i traductora. Va traduir poetes anglosaxones com Sylvia Plath. Guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura. El 26 de gener de 2018, es va inaugurar la biblioteca de Les Corts que duu el seu nom, escollit per la Taula de Dones de Les Corts per commemorar el centenari del seu naixement.

El 1936 va ser professora d’anglès a València, però el 1939, es va haver d’exiliar a França i també al Regne Unit (on va desenvolupar tasques d’ajut als refugiats) i a Xile (on treballà a l’empresa del seu pare a Valparaíso i, posteriorment, com a professora d’anglès a l’Escola Suïssa de Santiago de Xile.

Autora d’una llarga trajectòria de compromís amb el feminisme literari, va col·laborar a la IV Fira Internacional del llibre feminista de 1990, en el Congrés del PEN Club Internacional de 1992 i va ser una de les fundadores del Comitè d’Escriptores del Centre Català del PEN el 1995.

El seu fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya des de juliol de 2015.