El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha publicat una carta a El Punt Avui en la qual reivindica el diàleg com a eina de construcció d’acords.

“El dia a dia a la presó no podem dir que sigui dur per sí mateix. La rutina diària s’imposa i fa que un dimarts sigui idèntic a un dissabte. Aquí no hi ha festius ni tampoc vacances, però en canvi tothom recorda perfectament els dies que porta tancat amb una precisió que ho diu tot. En el meu cas, demà farà 60 dies que sóc a Soto del Real com a president d’Òmnium Cultural, una entitat cultural amb 56 anys d’història i més de 94.000 socis i sòcies. Gràcies infinites per ser-hi.

El gran repte de la vida dins la presó és mantenir un estat anímic positiu en tot moment. De fet, podem dir que això és un dels dos objectius a la vida, però encara més en situacions de gran excepcionalitat, com estem vivint l’Oriol, en Quim, en Jordi o jo, així com les nostres famílies; i una part important de conciutadans, que ens escriviu mostrant i compartint la vostra solidaritat i estima, i també malestar.
Tenir un pensament constructiu permanent passa per saber detectar, d’un mateix, temors o angoixes infundades i contrarestar-ho de seguida amb arguments racionals que ens provoquin un benestar emocional. En el cas dels qui encara avui som a la presó, rebre les vostres cartes i mostres de suport són un ajut immens, com ho és el suport de la família i amics, del tot imprescindible. Milions de gràcies!

Penseu que molts reclusos no tenen la mateixa sort i que en molts casos l’entrada a la presó suposa un trencament abrupte amb una part important de l’entorn habitual. Una doble penalització que vol dir una doble dificultat, per un costat a l’hora de “resistir” la condemna, i per l’altra, quan calgui preparar el retorn a la normalitat, un cop acabada la mateixa, una preparació imprescindible per no reincidir.

Si recordem que les presons les hem creat els homes, en nom de la justícia per rehabilitar els mateixos homes, humilment m’atreveixo a afirmar que el sistema demana d’una revisió a fons. Com a Òmnium Cultural i referent a la situació actual, estic plenament convençut que cal seguir treballant per enfortir el sentiment de pertinença col·lectiva. Reformular tot allò que sigui necessari però sense renunciar als grans èxits de país dels darrers anys.

És l’hora de l’alta política i aquesta correspon als nostres polítics. Sabem que ho faran. I als representants de la societat civil -sindicats, patronals, entitats del tercer sector, col·legis professionals i un llarg etcètera, amb Òmnium Cultural inclòs- òbviament, ens cal assumir el màxim compromís cívic i social en defensa de les institucions pròpies, la cohesió social, el model d’escola catalana i el respecte a les decisions que de manera lliure, pacífica i democràtica pren la societat catalana.

Com a Òmnium Cultural volem recosir el país de punta a punta, conèixer-nos més i millor, aprofitant l’enorme potencial de la nostra diversitat. Però només ho aconseguirem si hi som tots i no ens deixem ningú pel camí. Mai ens cansarem de reivindicar el diàleg com a principal eina de construcció d’acords, ni de defensar els nostres drets civils arreu; drets que avui veiem com són greument atropellats, com ho mostra el nostre empresonament. A l’Europa del segle XXI les idees es debaten, no s’empresonen.

És l’hora de mostrar al món el millor de cadascú de nosaltres. Davant la ràbia, tendresa; davant la tristor, esperança; i davant la presó, pau i llibertat.

Sempre endavant!

Jordi Cuixart”