Després de la Guerra Civil Espanyola, grans grups de republicans espanyols van fugir a França a conseqüència de la victòria del general insurrecte Francisco Franco. Quan a principis del 1940 les tropes alemanyes van ocupar França, molts d’aquests refugiats van ser arrestats pel règim de Vichy o pels nazis a la zona ocupada i deportats, entre d’altres, al camp de concentració de Mauthausen. El 20 de setembre de 1940, el ministre de governació i cunyat del dictador, en Ramon Serrano Sunyer, viatja a Alemanya i signa un acord amb el seu govern pel qual tots els refugiats republicans espanyols seran portats a camps nazis. Prop de 7.000 espanyols van ser arrestats i condemnats a treballs forçats. Més de la meitat van ser assassinats pel règim nazi. El règim de Franco va treure la nacionalitat als supervivents, cosa que els va convertir en apàtrides. Malgrat la transició democràtica, fins al dia d’avui, se’ls ha negat qualsevol tipus de reconeixement com a víctimes i forma de restitució.

Òmnium Cultural del Berguedà conjuntament amb els ajuntaments dels pobles implicats i el Consell Comarcal del Berguedà volen homenatjar tots els homes i dones que van patir aquesta repressió i per aquest motiu han iniciat els tràmits per adherir-se al  projecte de les Stolpersteine. Paraula plural alemanya que significa «pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar». Són petits monuments creats per l’artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme. Les primeres llambordes que es van col·locar van ser a Berlín el maig de 1996 dedicades a les persones jueves residents al barri de Kreuzberg. L’objectiu de l’artista és fer aturar els vianants i interpel·lar-los per tal de fer memòria sobre aquella persona en concret a qui es dedica aquella placa: com es deia, quan va néixer, quan va morir, on vivia, on i quan fou deportada. Actualment, n’hi ha més de 75.000 distribuïdes a més 1.800 ciutats d’una vintena de països europeus.

La primera pedra a la península Ibèrica es va posar el 2015 a Navàs: