Aquesta va ser la primera tertúlia de la temporada i, per tant, es centrà en les lectures que s’havien fet durant l’estiu. La Virgínia exposà el programa per als propers mesos, ja pràcticament tancat, i recordà la classificació dels llibres més llegits l’estiu passat:

1. Moments estel·lars de la humanitat (Stefan Zweig)
2. Amerigo. La crònica d’un error històric (Stefan Zweig)
3. La maleta (Sergei Dovlatov).

La tria és clara i Stefan Zweig, el triomfador de l’estiu, també va triomfar en aquesta primera sessió de la temporada. I no només ens vam cenyir a les obres de lectura recomanada, sinó que en la tertúlia van aparèixer altres obres d’aquest insigne escriptor: “El món d’ahir”, “24 hores en la vida d’una dona”, “Carta d’una desconeguda”, etc. Dels “Moments estel·lars de la humanitat”, el llibre més llegit, es va fer difícil destacar un episodi per sobre dels altres, doncs l’habilitat de l’autor de crear un clima èpic i entusiasmant fa que relats com “Fugida cap a la immortalitat” (sobre el viatge exploratori de Vasco Núñez de Balboa cap al Pacífic) transcendeixin molt més enllà del seu context. “Ciceró” (d’una gran sotilesa i simplicitat, però carregat d’una èpica tràgica), “La resurrecció de Georg Friedrich Händel” (sobre la febre de Hándel per a compondre El Messies) o “El geni d’una nit” (sobre la composició, oblit i triomf inesperat de La Marsellesa), van ser tres dels relats més destacats.

Però no va acabar aquí el protagonisme de Zweig. “Amerigo. La crònica d’un error històric” va estimular la memòria històrica dels presents sobre el descobriment d’Amèrica i els interessos polítics del feixisme per apropiar-se de falsos símbols: Mussolini i la reivindicació del descobriment a través d’Amerigo Vespucci o dels mateix Colom i Franco en la reivindicació -falsa- del paper de la reina Isabel la Catòlica en el descobriment. Tota una èpica que, en aquest cas, Zweig destrueix quan relata que Vespucci va ser només l’instrument ignorant de la seva gesta. I, per acabar, la “Petita crònica”, un recull de relats en els quals Zweig mostra la seva habilitat per treure el màxim d’intensitat dramàtica de fets, sovint, petits. En aquest sentit va destacar “La col·lecció invisible”, sobre un col·leccionista de gravats cec que viu la grandesa de la seva col·lecció quan la veritat és que aquesta ja no existeix perquè la dona i la filla han hagut d’anar venent les làmines per sobreviure i substituir-les per altres de paper blanc. Emociona el relat de l’entusiasme del cec mentre va passant els fulls en blanc.

Passat l’entusiasme per Zweig, la trobada va servir per valorar altres obres llegides. En aquest sentit va haver-hi coincidències en destacar el protagonisme dels alcohòlics en “La maleta” (Sergei Dovlatov), “La germandat del raïm” (John Fante) i “Manual per a dones de fer feines” (Lucia Berlín). Dels relats de “La maleta” es va destacar l’humor àcid dels pocs moments de lucidesa del protagonista, majoritàriament sumit en un estat de semi embriaguesa. De la novel.la “La germandat del raïm” hauríem de parlar de la mala llet que traspua no només el protagonista alcohòlic, sinó el relat en general, autobiogràfic i centrat en els pares de l’autor. Finalment del “Manual per a dones de fer feines”, un conjunt de relats amb la mateixa protagonista alcohòlica, es destaca la facilitat de narració de qualsevol situació, ben resolta amb poques paraules. Finalment dues ratlles per a “Una màquina d’espavilar ocells de nit” (Jordi Lara), del qual cal dir d’entrada que les dues companyes que el van començar a llegir no el van poder acabar. Van parlar de difícil comprensió per l’excessiva especialització o particularització.

El darrer paràgraf per als quatre últims llibres de la llista, dues novel·les i dos de relats. En primer lloc, “A l’Oest de Roma” John Fante parla dels seus fills amb la mateixa ironia i acidesa que en “La germandat del raïm” ho fa amb els pares. A “Rebrot”, Jean Giono ens regala un llibre per gaudir de la natura a l’alta muntanya. Pel que fa els relats, un autor israelià, Etgar Keret, considerat el màxim exponent de la narrativa moderna en hebreu, ens explica històries amb un toc surrealista i d’humor negre amb el conflicte palestí al fons en “De sobte truquen a la porta”. El darrer llibre, “Torero d’hivern”, de Miquel Adam, és un altre recull de relats amb un seguit de personatges que es fan entranyables.