Laura Beaumont inicia la seva xerrada fent un recorregut històric de la ciutat, des del seu naixement en època romana, que es construeix en un nucli urbà de carrers rectes en forma de quadricula, passant per la Barcelona visigòtica, que perd la quadrícula per convertir-se en una ciutat de carrers estrets i retorçats. Esmenta el poc que en sabem, de la Barcelona musulmana, fins arribar al segle X, on la ciutat manifesta un creixement important, amb l’aparició de noves barriades que neixen al voltant de les esglésies i convents. A partir del segle XI, a l’entorn del monestir de Sant Pere de les Puelles i de Santa Maria del Mar i al llarg del rec Comtal, es va anar formant la nova xarxa urbana. Aquesta zona va anar concentrant petits tallers tèxtils que aprofitaven el curs d’aigua que entrava a la Barcelona vella procedent del riu Besòs.

La conferenciant continua el seu relat explicant-nos que a l’extrem sud de la ciutat, pel volts del segle X, es va anar consolidant un nucli habitat vora la platja a l’entorn de l’església de Santa Maria de les Arenes (avui Santa Maria del Mar), de tradició marinera. Amb l’esplendor del comerç marítim del segle XIII,  s’hi van concentrar la major part dels oficis de la ciutat, com ho demostren els noms del carrers (Espaseria, Mirallers, Agullers, Esparteria, Sombrerers, Abaixadors, Caputxes, etc.). L’esplendor d’aquest barri es va mantenir fins a la davallada del tràfic comercial a la Mediterrània al segle XVI. La situació es va agreujar amb l’enderrocament de mig barri per la construcció de la Ciutadella l’any 1714, ordenada per Felip V. La zona va renéixer després de la instal·lació del mercat del Born, el 1876.

La proliferació d’anècdotes i curiositats al llarg de tota l’exposició, així com la projecció de plànols, dibuixos i  fotografies que il·lustraven les explicacions, va fer que el relat fos distès i molt entenedor. El públic assistent, majoritàriament socis d’Òmnium i veïns del barri, va mostrar molt d’interès pel contingut de la xerrada i va agrair que les explicacions fossin planeres, però sense perdre profunditat. Un encert!

En acabar, en Toni Badia va agrair al públic la seva assistència i a la ponent la seva intervenció. Tot seguit, va presentar la següent conferència del cicle.