El Palau Bofarull de Reus va acollir, el passat 5 d’abril, la presentació  a les nostres comarques de la plataforma Somescola.cat. L’acte, organitzat per Òmnium Cultural i altres entitats que formen part de la plataforma, va reunir més de 250 persones, associacions de pares i mares,  sindicats, alumnes, docents,  polítics i membres del món associatiu a l’entorn d’una acció de suport a la immersió lingüística.

Com a resposta a les tres sentències dictades pel Tribunal Suprem que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular dins del model acadèmic del país, la plataforma Somescola.cat, que reuneix un conjunt d’entitats cíviques, culturals de tot l’àmbit educatiu, ha el·laborat un manifest –que actualment compta amb més de 10.600 adhesions- en el qual es fa “una crida a continuar reforçant el model d’escola catalana, que ha funcionat amb èxit durant els darrers trenta anys” i s’insta a “lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la nostra cultura”, tal i com va explicar Sònia Llinàs, membre de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural.

Biel Ferrer, president d’Òmnium Baix Camp va declarar que, malgrat l’atac del Suprem a la metodologia de la immersió lingüística ,“existeixen conquestes que cap adversitat no destruirà”.  Va recordar, però, que “els qui han estat i són agents actius de la normalització de l’ús del català als centres docents han patit fortes dificultats”, com “la imposició de la tercera hora de castellà o en castellà el curs passat o la retallada del nombre d’assessors de l’equip de llengua i cohesió social que havien de donar un nou impuls a la immersió”.

Durant l’acte van tenir lloc els parlaments d’Adolf Barceló, de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya que va demanant a la Generalitat que “incompleixi les resolucions” els directors de les escoles de Reus Pompeu Fabra i Puigcerver, Laura Mollar i Albert Masdeu així com de Luis Miquel Pèrez, alcalde de Reus i la diputada Misericòrdia Montlleó, entre d’altres.

La intervenció del mestre i pedagog Joaquim Arenas, un dels primers impulsors de la metodologia de la immersió, va evidenciar l’arbitrarietat de la justícia espanyola, ja que “el desembre de 1994, el Tribunal Constitucional va emetre una sentència que era favorable a la immersió lingüística”.

La segona part de l’acte va estar dedicada a homenatjar els impulsors de la immersió lingüística, personificats en la inqüestionable figura de Maria Teresa Piquer i Biarnès, qui des de la seva tasca  docent i com a inspectora d’ensenyament va afavorir que “la immersió lingüística anés guanyant terreny dia a dia als centres, amb un treball minuciós i convincent als claustres i a les famílies”. L’emotiu homenatge a aquesta pedagoga reusenca va estar precedit de la projecció d’un  petit documental sobre l’evolució de l’ensenyament en català a les comarques del Camp des de la transició fins als nostres dies.

L’actuació del Cor Mestral i l’Aula de Sons de Reus, que van interpretar “Nostre Senyor Sant Jordi”, “La Balanguera”, “La Moixeranga” i “Els segadors”,  va donar punt i final a aquesta primera trobada en que la societat civil de les nostres comarques i tota la comunitat educativa han reiterat amb la seva presència la importància del model actual d’escola catalana com a eina de cohesió social.

En el següent enllaç trobareu un extens reportatge fotogràfic.