El 10 de desembre de 2012, Dia Mundial dels Drets Humans, les entitats que formen Somescola.Cat van llegir un manifest, a la plaça de Sant Jaume, en què s’exigeix que el català, llengua pròpia de Catalunya, continuï essent la llengua vehicular dels aprenentatges.
 

S’hi diu que l’avantprojecte de la nova Llei d’educació (LOMCE) del ministre Wert proposa una contrareforma educativa retrògrada i recentralitzadora que pretén, únicament per motius de llengua, separar els alumnes en grups i, fins i tot, amb aquest objectiu, subvencionar escoles privades. D’aquesta manera, vol acabar amb 35 anys d’escola democràtica catalana. Obre la porta a la segregació de l’alumnat i vol deixar el català al mateix nivell de la tercera llengua estrangera (“especialitat”)
 

Es demana al Parlament de Catalunya que no cedeixi en cap dels aspectes que s’expressen en el títol II de la Llei d’Educació de Catalunya davant de l’obsessió malaltissa de considerar la llengua com un problema i no com una oportunitat. De la mateixa manera, es qualifica el projecte com un error pedagògic que comportaria greus riscos de fractura social.
 

Des d’aquestes mateixes pàgines us manifestava fa uns mesos l’emoció que vaig sentir quan l’escriptora Najat El Hachmi, d’origen àrab amazic, va resultar ser la guanyadora del Premi Ramon Llull en llengua catalana. També quan l’amic Yusuf, d’origen pakistanès, em va saludar un dia, a la seva botiga de comestibles, amb l’expressió “bona nit, i tapa’t”. Ambdós són exemples d’integració aconseguida des del màxim respecte a les diferències. Amb absoluta normalitat i aplicant la metodologia que es coneix com a immersió lingüística.
 

Amb l’aplicació d’aquesta sistemàtica en aquests darrers 35 anys podem observar com alguns pares, que no han tingut l’oportunitat de rebre l’ensenyament en català, demanen -crec que amb orgull- als seus fills que els ajudin a corregir els seus textos escrits en aquesta llengua.
 

Les generacions de llengua materna castellana que tampoc no han tingut aquesta oportunitat, però que ara s’esforcen a aprendre i expressar-se en català, ens han ensenyat a percebre amb normalitat que tenen dificultats amb els pronoms febles, les vocals neutres, els accents oberts o la essa sonora. I també amb algun article: «caure “al” terra» en lloc de «caure a terra».

Però la llengua és viva i evoluciona amb les aportacions de tothom qui la parla. I això és normal perquè És normal voler un país normal. Celebrem-ho festivament el proper dia 14 de juny.

Joan Aixàs i Obiols
 

Òmnium Cultural de l’Alt Urgell