CARNESTOLTES O CARNAVAL

Totes dues paraules són correctes però hi ha alguns petits matisos. La paraula Carnaval prové de l’italià “carnevale” procedent de l’antic carnelevare (mot compost de “carn” i levare “treure”. Així, doncs, el nom de la festa fa referència explícita a l’abstinència quaresmal de menjar carn que comença just després de la festa, Dimecres de Cendra.

Carnestoltes, segons (del llatí carnes tool? “carns llevades” el darrer dia abans de Quaresma) és el nom habitual del Carnaval als Països Catalans i a la vegada també designa el ninot de palla vestit amb roba que penja pels balcons i finestres durant el Carnestoltes.

Per tant, l’ús de carnestoltes i carnaval per nomenar la festa i les rues és correcte, tot i que el primer és el que té més tradició a casa nostra.

CARNAVAL

És una època de desenfrenament i de disbauxa tan intensa que requereix un comiat tràgic amb dol i llàgrimes i enterrament. Per Carnaval tot s’hi val!

Té data variable i comença un dijous (dijous gras) i acaba el dimarts següent. És una festa que se celebra abans de la Quaresma cristiana.

Aquest any, serà del dia 11 de febrer fins al 16 de febrer.

Per tant, la festa del Carnaval és la festa del món al revés. S’escull un rei Carnestoltes que durant uns dies deixa fer les coses que la resta de l’any estan prohibides o mal vistes.

CARNESTOLTES

Com hem dit abans, té més d’un significat a més a més de fer referència al període que vivim ara, també designa el rei dels pocasoltes arrauxat i burleta que ens convida a gaudir de la vida de manera esbojarrada, a capgirar-la encara que sigui per uns dies.

QUINS SÓN ELS ORÍGENS?

És una festa d’origen pagà recuperada a la Itàlia de l’Edat Mitjana. Jueus, grecs i romans ja celebraven festes semblants al Carnaval. Els romans les dedicaven als seus déus. Eren festes esbojarrades, en les quals els esclaus i els soldats triaven un rei que primer manava tant com volia, però al final havia de morir .

Es va expandir a Europa i a partir del segle XV, portat a Amèrica pels navegants espanyols i portuguesos.

Tot i que al llarg de la història s’han volgut suprimir, amb el temps han seguit existint i el Carnaval s’ha convertit en una festa molt popular i alegre.

El Carnaval va estar prohibit pràcticament durant tot el franquisme, tot i que en alguns llocs el van fer ressorgir pels anys 70, la primera rua del Carnaval recuperat a Barcelona no va ser fins al 1980, concretament, el 17 de febrer.

En la recuperació de la festa del Carnaval com en la d’altres festes populars, hi van tenir un paper molt destacat les escoles. Als anys 80, a les escoles catalanes, els nens i les nenes van tornar a disfressar-se i, els pobles i les ciutats es van omplir de música, color i alegria. Avui en dia, tothom té al cap algun lloc famós pel seu Carnaval. Per citar-ne alguns : el de Sitges, Vilanova i la Geltrú, Platja d’Aro, Solsona…cadascun d’ells amb les seves particularitats.

DIJOUS GRAS

Comença la festa: la gent es disfressa per celebrar que el rei Carnestoltes és a punt d’arribar. La tradició fa que sigui un dia per gaudir d’un menjar greixós i abundant com botifarra d’ous, la truita de botifarra i la coca de llardons.

DIVENDRES

Se celebra l’arribada del Carnestoltes. Actualment en moltes poblacions, aquest personatge és algú disfressat de forma divertida o bé és un ninot caracteritzat.

CAP DE SETMANA

És el moment més àlgid de la festa. S’organitza una comitiva que recorre tot el poble i es llegeix un pregó en el qual es fan bromes sobre moltes coses.

El diumenge es fa la desfilada més important amb balls i festes.

DIMARTS DE CARNAVAL

Després de dies de festa, balls, tota mena de rues i desfilades, la gent s’adona que la llibertat que dóna el rei Carnestoltes no és del tot bona i li fa un judici on se’l condemna. Normalment, llegeix un testament sempre en la mateixa línia de la disbauxa i se’l crema.

LA VELLA QUARESMA

És la representació gràfica de la Quaresma. Té la forma d’una vella arrugada, dejunadora i enemiga del Carnestoltes amb set cames que va perdent d’una en una a mida que van passant les setmanes de Quaresma (40 dies). A les mans hi duu un bacallà o de vegades, dos.

Durant els dies de Carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita en la qual sempre guanya la Vella Quaresma. I així s’acaben les lleis del rei Carnestoltes, el seu desordre i els menjars abundants donant pas a l’ordre, a la calma i a l’abstinència.

DIMECRES DE CENDRA

El seu nom prové de l’època tardana (sX) quan va ser instituïda la cerimònia religiosa de la benedicció i la imposició de la cendra (obtinguda de la cremació del llorer, de les palmes i els palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any anterior) que el sacerdot imposa al front dels fidels. És un signe de penitència que recorda la condició humana, ja que el sacerdot pronuncia la frase: “Recorda, home, que ets pols i en pols has de tornar”.

S’acaba el Carnaval i comença la Quaresma

Per què s’enterra la sardina a la fi del Carnaval? Sembla ser que hi ha opinions diverses: segons alguns, al principi, s’enterrava una canal de porc “sardina” en castellà. El significat seria doncs, enterrar la carn perquè ve la Quaresma.

A moltes poblacions, hi havia el costum de sortir a berenar a fora al camp i es feia l’enterrament de la sardina.

QUARESMA

Comença el dimecres de Cendra i acaba el diumenge de Pasqua. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són uns temps de sacrifici, en els quals tots els divendres es fa abstinència i, dejuni, el dimecres de cendra i el divendres sant.

Abstinència vol dir no menjar carn i dejuni vol dir fer només un àpat complet al dia.