Des del Quedem? estem descobrint la història i els racons, el passat i el present dels barris de la ciutat, de la mà de les persones que en formen part, de les iniciatives que es viuen al carrer, de la memòria de la gent gran… tot plegat per veure com la nostra ciutat, els nostres barris es transformen contínuament i com la diversitat de les persones, dels seus origens, anhels i objectius fan dels barris l’espai imprescindible des d’on treballar per fer que Badalona sigui una ciutat més cohesionada. El passat dissabte 22 d’octubre vam passejar per Bufalà una trentena de participants del Quedem, un d’ells, l’Albert Navarro que es va oferir per fer una crònica de l’itinerari i els racons que vam descobrir i redescobrir tots plegats. Aquí ho teniu:

El passat dissabte 22 d’octubre, un nombrós grup de participants ens vam trobar davant de la masia de Ca l’Andal per conèixer els contrastos del barri de Bufalà i visitar alguns dels edificis històrics que encara es conserven. El senyor Jaume Aymar va conduir la visita, durant la qual ens va anar descobrint mil anècdotes dels testimonis arquitectònics i de les persones que han donat nom a carrers, masies i places. El barri, de gairebé tres quilòmetres quadrats, és el quart més poblat, amb més de 13.800 habitants, després de La Salut, Sant Mori i Sant Antoni de Llefià. Pren el seu nom de la masia del segle xvi anomenada inicialment de Can Seriol, que va ser enderrocada el 1956, quan tothom la coneixia com Can Bufalà.

Vam iniciar el recorregut davant de Ca l’Andal, l’edifici més deteriorat pel pas del temps. Pertanyia al bisbat de Barcelona i actualment es troba en desús. Havia estat l’allotjament del rector de Santa Maria fins al segle xvii, quan encara no hi havia la rectoria a Dalt la Vila. Es conserven unes creus gravades sobre dues de les portes d’accés que ens recorden el passat d’aquesta masia.

 A pocs metres de la masia, al turó d’en Rosés, es trobava la masia de Can Boscà, actualment irreconeixible i transformada en la seu de l’IMPO. L’escriptora Maria Aurèlia Capmany va exercir uns anys de docent a l’IES Albéniz, a l’antic edifici.

 Des d’una de les vies principals del barri, l’avinguda de Martí Pujol, que havia tingut noms diversos anteriorment segons els trams i els règims governants (Sagrera, Can Folc, General Martínez Anido o Buenaventura Durruti entre d’altres), vam accedir a l’escola d’educació especial de Can Barriga. Darrere d’aquesta escola es troba la masia de Can Barriga, una construcció que una plataforma ciutadana creada ara fa deu anys reclama a l’Ajuntament com a equipament sociocultural per al barri. Alguns dels membres de la Plataforma per a la Creació d’un Equipament Sociocultural al barri de Bufalà (http://canbarriga.net) ens van mostrar l’ubicació dels horts urbans a prop de la masia de Can Barriga, un dels projectes que dinamitzen. També ens van assenyalar l’existència d’un antic refugi de la Guerra Civil en aquells terrenys, que va ser font d’inspiració per crear un documental sobre la memòria històrica del barri.

 El nostre recorregut també va passar per la plaça del bisbe Joan Carrera. Vam veure l’aspecte exterior de l’església de Sant Francesc d’Assís, inaugurada el 2008, que substitueix l’antiga parròquia situada al carrer de Bailèn i que, entre d’altres, acull l’esplai MIJAC.

 Tornant a l’avinguda de Martí Pujol, a la cantonada amb la travessia de Sant Jeroni, vam poder veure on s’ubicava un dels burots per on els pagesos, després de pagar un impost per vendre els seus productes, entraven a la ciutat.

 Enfilant la riera de Martí Pujol amunt, vam arribar al parc que abans també ocupava l’antiga fàbrica tèxtil de Can Gusi. Una part dels seus terrenys actualment corresponen a la seu de la Fundació Llegat Roca i Pi, a la qual vam accedir per veure alguns dels pavellons de l’antiga, fàbrica convertits en residència d’avis, i l’antiga xemeneia escapçada, que serveix de pedestal al bust de Vicenç de Roca i Pi.

 A pocs metres d’allà, creuant l’avinguda de Martí Pujol, vam visitar la masia de Can Banús i els espectaculars jardins que l’envolten. Allà vam conèixer, de la mà dels educadors socials del centre d’acollida, el projecte que du a terme des de l’any 1996 la fundació Acollida i Esperança dins d’aquest edifici, des d’on atenen persones amb VIH/SIDA.

  La part final del recorregut ens va conduir al local de la Plataforma per a la Creació d’un Equipament Sociocultural al barri de Bufalà, situat al carrer de Sardana, a prop del conjunt d’habitatges de protecció oficial que van allotjar un important contingent migratori durant les dècades de 1950 i 1960. A través d’una projecció audiovisual ens van acabar de descriure la ubicació dels equipaments educatius i socials, les particularitats socials i els condicionants urbanístics del barri, encaixat enmig de dues autopistes i dues rieres.

 La Plataforma ens va obsequiar a cadascun de nosaltres amb un exemplar del vídeo documental que va enregistrar un grup de joves l’any 2009 i que descriu, mitjançant entrevistes a veïns de generacions anteriors, com es vivia al barri durant la Guerra Civil.

 Durant la tertúlia que es va organitzar en finalitzar la presentació de la Plataforma es van posar en comú les impressions dels participants en el recorregut. Tots van coincidir, entre d’altres, en la necessitat de no deixar perdre la masia de Ca l’Andal i en la importància de les tasques i els projectes de dinamització del barri que du a terme la Plataforma en pro també de la participació activa dels veïns, que ens van oferir com a final de la passejada un esplèndid vermut. Ens van parlar de moltes altres anècdotes, dates puntuals, noms i sobrenoms d’edificis i personatges històrics durant el recorregut, però va ser impossible memoritzar-los tots per incloure’ls en aquesta crònica. Però sens dubte aquesta passejada ha servit per conèixer millor el nostre entorn proper i per fer un saludable exercici de memòria, descoberta i intercanvi intergeneracional.

 

Albert Navarro