El 27 de setembre les forces sobiranistes van assolir un 59,19% dels vots i 83 dels 135 escons del Parlament. El PSC va obtenir un 12,74% dels vots i 16 escons, però la renúncia d’aquest partit a la defensa del dret a decidir va impedir que els sufragis sobiranistes assolissin les xifres de suport al dret a decidir que mostren les enquestes directes a la ciutadania, un recolzament que es situaria entre el 70 i el 80%. Com sabem, el resultat ha estat un govern independentista de JxSi a través d’un acord parlamentari amb la CUP. A més, el Parlament ha posat en marxa una comissió d’estudi del procés constituent que també compta amb el suport de CSQP i que a hores d’ara ja s’haurà reunit el passat 8 de març per concretar el seu pla de treball.

Els grups parlamentaris que donen suport al govern de JxSi i el govern mateix treballen en base a un full de ruta de 18 mesos que pretén fer avançar la situació política fins un punt en què caldrà una nova revalidació de la voluntat ciutadana, sense que sabem a hores d’ara sota quina forma es durà a terme. Si existís un acord entre els parlaments espanyol i català, aquesta revàlida podria adoptar la forma de referèndum o, en la més que probable inexistència d’aquest acord, caldrà recórrer de nou al format d’eleccions autonòmiques.

En aquest context han aparegut els darrers anys diverses iniciatives per dotar Catalunya amb un nou marc constitucional que reculli els anhels de llibertat i justícia social pels que estem lluitant. La plataforma Reinicia va agrupar totes aquestes propostes per evitar la proliferació de documents de treball. El consens assolit ha permès que a partir d’aquesta plataforma es posi en marxa una nova eina que articularà la participació de la ciutadania en la nova fase de definició del futur en la que ens trobem ara mateix: la Convenció Constituent Ciutadana.

La Convenció tot just es va engegar fa uns dies i se n’estan acabant de definir els mecanismes de funcionament i les entitats implicades. Sense prejutjar el resultat final del procés sobiranista, l’objectiu de la Convenció és que des de la màxima participació ciutadana es generi un espai de reflexió al voltant de debats sectorials i territorials. Es vol treballar de manera que les conclusions que en sorgeixin siguin útils en qualsevol escenari posterior als 18 mesos previstos al full de ruta. Per això es tracta d’una eina oberta a totes les ideologies.

Els debats sectorials adoptaran la forma de convencions per àmbits centrats en temàtiques com: drets i deures, benestar, salut, educació, ciutadania, cultura, comunicació, coneixement, medi ambient, política, justícia, seguretat, economia i, també, un eix internacional. De cada debat se n’extrauran conclusions i s’elaboraran propostes degudament prioritzades. Després es territorialitzarà el debat ciutadà a través d’assemblees de caràcter transversal.  

Aquesta primera fase correspon a l’etapa participativa de l’elaboració de la Constitució. A continuació tindrà lloc la fase representativa en què el Parlament tindrà un paper central. I, per acabar, la fase de democràcia directa en què es sotmetrà el text constitucional a referèndum. Aquesta arquitectura vol garantir el caràcter democràtic del procés i aconseguir que sigui quin sigui el resultat final continuem sent un sol poble on es faci la voluntat de la majoria amb total respecte dels drets polítics, socials i econòmics de les minories.

Josep F. Moragrega
President d’Òmnium Ebre