Febrer de 1972: una seixantena llarga de persones es trobaven a l’església de Santa Maria de Balaguer per constituir clandestinament l’Assemblea de les Terres de Lleida, adherida a l’Assemblea de Catalunya i formada a penes tres mesos abans. Repetidament s’ha dit, i és ben cert, que l’objectiu fonamental d’aquesta plataforma era, en la recta final de la dictadura franquista, la reivindicació de la llibertat, l’amnistia i l’estatut d’autonomia. El règim feixista -sobre el qual l’Estat espanyol encara no ha passat comptes- patia convulsions cada vegada més intenses però precisament per això la seua repressió no disminuïa ni un pam a l’hora d’exercir-la com saben prou bé molts dels protagonistes d’aquella Assemblea.

L’Assemblea de Catalunya i la de les Terres de Lleida foren uns extraordinaris calidoscopis formats per pagesos, pedagogues, mestresses de casa, arquitectes, treballadors de la construcció, administratives… nascuts aquí, allà i més enllà, de diferents edats, alguns dels quals militavenen partits polítics, en sindicats, o enlloc, però que tots inequívocament lluitaven per enderrocar desigualtats de tot tipus. I ho feien des de la diversitat.

Febrer de 2017: han passat 45 anys de la seua constitució i Òmnium Cultural, dins “Lluites compartides”, ha volgut commemorar l’existència d’aquella plataforma i les persones que la van fer possible. És per això que dissabte 11 de febrer ens aplegàrem a la sala d’actes de l’Ajuntament de Balaguer amb bona part d’aquells que van anar a l’església de Santa Maria i amb els seus familiars. Hi intervingueren tres dels membres més actius de llavors: l’exmilitant del PSUC Magda Ballester, l’exmilitant del FNC Pere Culleré i l’independent Pere Terrado, aquests dos últims integrants de la caiguda dels “113” a l’església Santa Maria Mitjancera de Barcelona, l’octubre de 1973. La cloenda de l’acte anà a càrrec de la presidenta d’Òmnium Lleida-Ponent, Montserrat Torres, i del membre de la Junta nacional, Marcel Mauri. 

Gràcies a la generositat d’alguns i a la feina d’un equip presidit per Antonieta Jarne, i que comptava també amb Teresa Ibars, Marc Macià i Jaume Rullant, els assistents a l’acte van poder gaudir d’una exposició que mostrà els documents més significatius que es van editar tot plantant cara a una de les emocions que més covardament s’intenten conrear des dels totalitarismes: la por.

Ara que tots plegats estem immersos en un període històric acaramullat de reivindicacions, és de justícia fer un acte de reconeixement a tots aquells que, sense renúncies, van lluitar per una societat més justa i més lliure. Perquè la lluita per la llibertat és, sens dubte, una lluita compartida.