Algú s’imagina un president de l’estat espanyol demanant a les entitats socials més representatives de la ciutadania que encapçalin la resolució del principal repte del país? És una idea difícil de visualitzar. Per començar, no hi ha un equivalent al Regne d’Espanya de l’associacionisme cívic de la futura, i propera, República Catalana. No hi ha cultura de civisme republicà a l’estat espanyol, si més no, en un grau prou desenvolupat. Vivim encara en una situació de crisi econòmica que ens ha portat a un trencament de les classes mitjanes i a una depauperació de la classe treballadora per a la que ningú té de moment cap solució creïble. Ni tan sols ara, a nivell d’estat, ha sorgit un moviment ciutadà fort que hagi desembocat en estructures associatives amb capacitat per liderar propostes alternatives que resolguin els greus problemes que afrontem. No. Tot el que ha sorgit dels efímers moviments ciutadans al conjunt de l’estat són nous partits que duen a terme una política que cada dia s’assembla més a la de sempre. Deia Einstein que el boig era aquell que pensava que fent cada vegada el mateix obtindria algun dia un resultat diferent. No fem el mateix de sempre si volem canviar les coses de veritat.

A Catalunya, en canvi, hi ha un teixit social que ha fet del civisme republicà la seva bandera. Potser és gràcies a no tenir un estat propi. És possible. Si és així, un cop el tinguem haurem de posar el mitjans per a que aquesta cultura de ciutadania activa no desaparegui. I això, ara i quan arribi el moment, només depèn de nosaltres. La llibertat vol responsabilitat. La llibertat vol una vigilància constant per a que ningú ens la prengui. La nostra independència no és una qüestió d’identitat, si no de llibertat. Només en llibertat es pot viure en plenitud la pròpia identitat. Cadascú la que vulgui. Només en llibertat una persona pot veure respectats els seus drets. Una educació de qualitat, un sistema sanitari robust, un sistema de pensions digne, una xarxa social solidària forta, mecanismes de redistribució de la riquesa. Tots serem més lliures en una futura, i propera, República Catalana si continuem sent ciutadans actius i responsables que complim amb les nostres obligacions sense renunciar als nostres drets.

El president sap que els catalans volem ser ciutadans actius i responsables. I per això ens demana que agafem el lideratge en aquest moment decisiu. I per això acceptarà la proposta que li fem els ciutadans per resoldre els reptes socials, econòmics i polítics que tenim per endavant. Ara és l’hora de ser aquells ciutadans republicans que altres societats encara no han començat ni a somniar que poden arribar a ser. Aquest és el llegat que volem deixar a les futures generacions i a la resta del món. No la independència: la llibertat.

Josep F. Moragrega

President d’Òmnium Ebre