Les obres seleccionades pel jurat en aquesta vint-i-dosena edició són Swing, de Rafael Vallbona; Els nens de la senyora Zlatin, de Maria Lluïsa Amorós; i La casa dels avis, de Vicenç Villatoro. La presentació de les obres es farà el 19 de gener de 2022, i l’acte de lliurament tindrà lloc el 23 de febrer, en el marc de la Festa de la Llum.

Han estat seleccionades les tres obres finalistes que optaran al vint-i-dosè Premi Joaquim Amat-Piniella, que convoquen conjuntament Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa. El Premi està destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis i té una dotació econòmica de 2.000 euros per a l’obra guanyadora.

La cerimònia de lliurament tindrà lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om, el dia 23 de febrer de 2022, a les 19 h. Un mes abans, el 19 de gener, es farà la presentació de les obres finalistes en el marc d’una tertúlia amb els autors, que conduirà per l’escriptora Imma Cortina i que es farà a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino.

Les tres obres finalistes són:

1- Swing, de Rafael Vallbona (Edicions 62)

Als anys vint del segle XX, Enric Torres, fill d’una família d’empresaris de Palafrugell, és captivat pel ritme vital i lliure del jazz. Amb els amics, funda una jazz band que obté gran èxit a Catalunya. Quan la banda es dissol, l’Enric marxa a Nova York, on s’aferma en la idea que la música ajudarà a construir un món millor. Són temps d’esperança. De tornada a la Barcelona revolucionària dels anys de la Guerra Civil, però, l’Enric descobreix que tot allò que havia somiat s’ha ensorrat sense remei. Ni la llibertat, ni la igualtat ni la tolerància regnen a Europa i  ja no queda ni rastre d’aquella il·lusió i esperança.

Basada en la història real de l’orquestra Red Ribbon’s, una novel·la que ens marca el ritme de tota una època. Dels feliços anys vint als tràgics quaranta. Una novel·la sobre la construcció d’un món nou, just i segur, i la derrota d’aquest somni per les ideologies reaccionàries. La vida d’un amant del jazz que entre els casinos de Palafrugell, Harlem, el Paral·lel i la Itàlia feixista es veu abocat a una realitat cruel.

2- La casa dels avis, de Vicenç Villatoro (Proa)

¿Què fa que algú decideixi anar-se’n del lloc on ha viscut sempre i que algú altre vulgui morir allà on va néixer? Si a la celebrada Un home que se’n va, Vicenç Villatoro reconstruïa la història del seu avi patern, que emigra des d’un poble de Còrdova a Terrassa, a La casa dels avis explora la història dels avis materns, des de la casa familiar de Canet, que va ser enderrocada, fins a la Terrassa obrera i convulsa de la guerra i la postguerra. Eren un manyà i una nuadora, catalanistes i republicans, que van viure l’exaltació de la República, la derrota de la guerra i l’experiència de l’exili, la presó i el silenci del franquisme. La seva història és la dels que es queden, i la seva casa és el símbol de la persistència i l’arrelament a la terra.

La casa dels avis forma part d’una ambiciosa trilogia—juntament amb Un home que se’n va i El retorn dels Bassat— sobre l’emigració i la identitat, però és també una visió diferent, des la perspectiva d’una família concreta, de la història catalana al llarg de més d’un segle: des de l’arribada d’un avantpassat napolità per participar a les guerres carlines fins als esdeveniments de l’octubre del 2017 i el dia d’avui.

3- Els fills de la senyora Zlatin, de Maria Lluïa Amorós (Columna)

França, 1943. Un grup de nens jueus, procedents de diversos països europeus, arriben a França per escapar de la tragèdia que devasta Europa durant la Segona Guerra Mundial. Amb l’ocupació de França per part dels alemanys, les seves vides corren perill. La Sabine Zlatin, infermera de la Creu Roja, tindrà cura d’ells i els buscarà un indret on puguin refugiar-se fins a l’acabament de la guerra. El 18 de maig del 1943, amb el temor que algú els aturi, arriben a Villa Anne-Marie, un casalici blanc on els nens compartiran pors i l’enyorança dels pares, que van deixar enrere, però també gaudiran de la pau del lloc, dels jocs vora la gran font i dels contes que en Léon, un educador, els relata perquè la son els venci. I, sobretot, retrobaran el valor de l’amistat, del primer amor i de tenir cura els uns dels altres.

Paral·lelament, l’Octavi Verdier, un jove periodista, escriu una novel·la sobre la presència nazi a la Barcelona dels anys quaranta, que contrasta amb la Barcelona sotmesa pel franquisme. Durant aquest procés de creació que l’obliga a investigar, descobrirà què s’amaga darrere la porta del despatx d’en Gustau Verdier, el seu avi, que el 1944 va venir de França i va comprar una fàbrica tèxtil a Terrassa. En la recerca anirà a parar a Villa Anne-Marie, a Izieu.

 

El jurat d’enguany

El jurat que decidirà quina de les obres és la guanyadora està format per:

·Llorenç Capdevila, escriptor.

·Montserrat Caus, bibliotecària de la Biblioteca del Casino.

·Jordi Estrada, escriptor.

·Toni Mata, periodista de Regió7.

·Genís Sinca, escriptor i periodista.

·Anna Vilajosana, periodista i presidenta d’Òmnium Bages-Moianès.

Requisits de les obres finalistes

·Les obres que participen en el Premi Amat Piniella han de ser novel·les, llibres de memòries o dietaris, han de ser originalment escrites en llengua catalana, s’han d’haver publicat, en el cas d’aquesta convocatòria, entre l’1 de setembre del 2020 i el 31 d’agost del 2021 (ambdós inclosos), i han de centrar-se o reflectir algun dels moviments socials contemporanis.

Procés de selecció

Una comissió assessora, formada per representants de les diferents entitats i institucions implicades en l’organització del Premi (Ajuntament de Manresa, Òmnium Bages-Moianès, Biblioteca del Casino, Gremi de Llibreters, Associació Memòria i Història, Associació Misteriosa Llum) selecciona, entre els mesos de juny i setembre, les millors obres que s’adapten als requisits i n’acaba triant les finalistes.

Història del premi

L’any 2000, a Manresa, es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.

El premi va néixer per iniciativa d’Òmnium Cultural del Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa i l’editorial Columna.

Els guanyadors de les primeres sis convocatòries van ser:

2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà.

2002: Manuel Valls i NorbertoDelisio, per Caminar sobre gel.

2003: Desert

2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell.

2005: Desert

2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames.

Diverses circumstàncies (la baixa qualitat i quantitat d’exemplars presentats en algunes de les convocatòries, la retirada de l’editorial i, per tant, de la dotació i publicació de l’obra premiada) van anar deixant el premi en una situació delicada fins a fer-lo inviable.

Tot i la decepció pel fet que el premi Amat-Piniella, tal com havia estat plantejat, no pogués tenir continuïtat, es va considerar que hi havia raons per continuar convocant-lo (sobretot pel que té d’homenatge a un manresà que va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra), si bé es va considerar que calia sotmetre’l a una radical reorientació.

Així, a partir de l’any 2006, el premi ha tingut com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani, i que hagi estat publicat durant la temporada anterior.

Des de l’any 2019, a més, el premi té una dotació de 2.000€.

Els guanyadors, en aquesta segona etapa, han estat els següents:

2007: Antoni Pladevall, per Terres de Lloguer (Columna).

2008: Joan Garrabou, per Confessió general (Proa).

2009: Jordi Coca, per La noia del ball (Proa).

2010: Sílvia Alcàntara, per Olor de colònia (1984).

2011: Jordi Puntí, per Maletes Perdudes (Empúries).

2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels (L’Albí).

2013: Rafel Nadal, per Quan érem feliços (Destino).

2014: Monika Zgustova, per La nit de Vàlia (Proa).

2015: Pep Coll, per Dos taüts negres i dos de blancs (Proa)

2016: Joan-Daniel Bezsonoff, per Matar De Gaulle (Empúries)

2017: Martí Domínguez, per La sega (Proa)

2018: Ramon Solsona, per Allò que va passar a Cardós (Proa)

2019: Joan-Lluís Lluís, per Jo soc aquell que va matar Franco (Proa)

2020: Marta Marín-Dòmine, per Fugir era el més bell que teníem (Club Editor)

2021: Àlvar Valls, Entre l’infern i la glòria (1984)

Concurs Amat-Piniella 2022 a la Biblioteca del Casino

Com cada any, la Biblioteca del Casino organitza el concurs Joaquim Amat-Piniella. Per participar-hi, només cal que es resolguin tres preguntes i es dipositi una butlleta amb les respostes a l’urna que hi haurà a la biblioteca. El termini de participació es tanca el 12 de febrer de 2022.

L’any 2022 es commemoren els 60 anys de la creació de l’Associació L’Amical de Mauthausen, fundada l’any 1962 en la clandestinitat per antics deportats, entre ells, Joaquim Amat-Piniella. El concurs d’enguany aprofita la commemoració per posar de relleu aquesta Associació i donar-la a conèixer.