Quins plantejaments econòmics ens permetrà tenir una Catalunya sostenible?
Notes del cicle de Debats Catalunya és Medi Ambient. Sessió 4 Catalunya té recursos (4 de juliol de 2017). El Col·legi d’Ambientòlegs ha fet un recull seleccionat d’aspectes rellevants de les intervencions de cada una de les sessions.
Quins plantejaments econòmics ens permetrà tenir una Catalunya sostenible?
- A la intervenció inicial del moderador Ignasi Puig Ventosa, ens proposa deixar d’equiparar recursos econòmics amb financers. Economia és més àmplia, i cal anar més enllà del fluxe de recursos monetaris i financers. Tot i així, actualment als estudis d’economia no s’estudien les lleis de la termodinàmica, i no es tenen en compte a l’economia, i és greu perquè crea una situació que no reflecteix el funcionament real de la nostra societat, el nostre món.
- Sobre la fiscalitat com a manera d’obtenir recursos financers, puntualitza que la majoria d’impostos són de regulació estatal i no pots incidir en la seva regulació. Així, les possibilitats de la fiscalitat ambiental i les seves possibilitats d’actuació venen condicionades per l’ordenament jurídic, el marc legal condiciona molt.
- Avui dia Espanya segueix a la cua pel que fa als impostos ambientals, la fiscalitat ambiental a Catalunya també té poc pes. En els que sí té competència tampoc destaca. Sí va ser pionera en el cànon de l’aigua, per exemple, però no ha actuat prou en contaminació atmosfèrica o usos del sòl (en altres comunitats autònoms s’ha avançat molt més). Ara properament sí hi haurà augment al cànon residus.
- Una de les iniciatives que es parla com a proposta seria fer una reforma fiscal ecològica: gravar les coses dolentes i reduir els impostos que graven coses que no volem desincentivar. Per exemple, pagar les pensions amb els diners de l’ús de l’energia i l’aigua… i no amb el treball (que en principi és una cosa positiva i que volem que la gent faci), com es fa ara.
- El ponent Jordi Oliver, davant la pregunta de si tenim prou recursos planteja “recursos per a què”? I interpreta que seria per recursos per mantenir l’estil de vida actual de la nostra societat.
- Actualment estem en un model de consum que s’allunya de l’autosuficiència. La ràtio de recursos propis i recursos importats a Europa es d’1 a 6.
- Si parlem d’autosuficiència, ens porta a pensar en els anys de la carrera espacial en que es desenvolupaven “ecosistemes autosuficients”, unes esferes de vidre amb aigua, algues i petites gambes, un cicle tancat que només funcioni amb un input d’energia solar.
- Però de fet també la terra té un estoc limitat de recursos, i només hi entra energia solar.
- Actualment el sistema industrial produeix de manera lineal per posar recursos a disposició de la gent. I està arribant a un moment d’esgotament: desigualtat en com s’accedeix als recursos, problemes ambientals, preu de les matèries primeres (commodities)…
- 2/3 de les reserves de coure ja els hem extret. Les economies i empreses que depenen d’un recurs estan en crisi pel preu.
- Només un 5% dels recursos actualment té una segona vida (reutilitzat, reciclat o valoritzat).
- Hem arribat a un esgotament del model, i estem un model poc estratègic, s’ha de replantejar.
- Com podem fer que aquests recursos que ja tenim presents a Europa mantinguin el seu valor mes temps? La resposta la intentaria donar l’economia circular, un sistema orientat a una producció i consum que preservi i optimitzi l’ús dels recursos.
- Dóna 3 exemples de grans empreses perquè l’economia circular no es una qüestió ideològica sinó de negoci.
- Per exemple, Maerk, la naviera, ho fa per estratègia empresarial: no sabem si en el futur tindrem acer i a quin preu estarà, però com que ja té l’actiu, els seus vaixells, pot dissenyar-los per aprofitar sempre aquests materials.
- Al cas de Ricoh, el 20% dels seus productes ja són producte remanufacturat: tots els materials aprofitables es posen a productes nous, estalviant recursos i diners (fan negoci, a més).
- Al cas de Rolls Royce, la divisió aeronàutica de la marca fa motors per aviació, i no venen el motor sinó les hores de servei, les hores de vol. Els clients paguen per l’ús d’aquell motor, i això implica que la durabilitat del producte li convé a l’empresa, i que al final el material es recupera i torna a entrar en la cadena.
- Aquests exemples permeten veure que es pot generar valor econòmic però aprofitar els recursos. La divisió entre medi ambient i economia s’està difuminant. Només es podrà fer negoci si tenim en compte el medi ambient.
- La següent ponent, Verónica Kuchinow, ens va introduir al concepte de simbiosi industrial, al que totes les parts hi guanyen més que si anessin soles. Es tracta de fer l’ús més eficient dels recursos, com faria un bosc.
-
A nivell català, comenta que encara que les empreses tenen molta eficiència en l’ús dels recursos, en anar pujant d’escala es va perdent:
- 95 d’eficiència a nivell d’indústria
- 80 a nivell de polígon
- 60 a nivell de municipi
- 45 a nivell de país
- Hi ha casos en els que una empresa genera una quantitat d’un determinat residu molt petita, que sembla poc per tenir-la en compta, però potser moltes altres també en generen, i si es suma sí que és una oportunitat a aprofitar.
- La idea de la simbiosi industrial és fer col·laborar les empreses per poder aprofitar millor els recursos: tan aprofitant els materials un cop utilitzats com amb noves matèries que obtens.
- Les empreses no estan acostumades a col·laborar amb la “competència” per això costa posar en marxa aquests projectes. La idea és compartir informació i recursos per poder millorar tots.
- Hi ha exemples positius, però costa que surtin de forma espontània a no ser que hi hagi una necessitat molt concreta. Hi ha altres països amb mes tradició de col·laborar i fer simbiosi industrial.
- Com s’està fent ara mateix? Actualment s’està oferint a les empreses els primers anys gratuïts com a servei municipal. Els primers moments son d’identificació (veure quins residus es generen, què sobra…) i quan algú detecta que estalvia diners amb el procés, les altres empreses també ho volen.
- Normalment 2 o 3 anys son suficients per a que el projecte sigui autosuficient econòmicament.
- Actualment aquesta iniciativa està impulsada per la Diputació de Barcelona i l’Agència de Residus de Catalunya.
- Ara tot just comencen a sortir exemples, s’està tot just començant a passar de model lineal a circular, i qualsevol exemple i iniciativa por “colar” com a economia circular. Es tracta de començar a explorar maneres innovadores de donar valor als seus actius, encara que encara sigui molt incipient i no arribant a una circularitat total.
- Per una empresa química que reompleix els bidons de producte químic als seus clients (estalvia aigua de rentat, depuració d’aquella aigua…).
- Si no comporta benefici no es farà.
- La gràcia i la desgràcia de la simbiosi industrial i l’economia circular és que les mesures i solucions es busquen cas per cas, no hi ha cap pauta aplicable a tots els casos.
- Per poder treballar amb les empreses petites que no tenen tants recursos, aquestes estan ajudades pels ajuntaments.
- Com a consultors i facilitadors de simbiosi industrial ells concentren la informació per poder facilitar les connexions i les sinèrgies entre empreses.
Preguntes del moderador i del públic i debat (elements d’interès que van sorgir)
- Països pioners en temes d’economia circular són Dinamarca, Noruega, Suècia…
- Una fiscalitat que gravi temes dolents té tot el sentit, no només ambiental sinó econòmic.
- Un aspecte interessant de l’economia circular és que uneix els dos llenguatges, l’ambiental i l’industrial. Fa que per exemple departaments de medi ambient i departaments de promoció econòmica col·laborin.
- El paquet d’economia circular europeu en principi es va retirar per a proposar un de més ambiciós.
- Els actors que defineixen la política industrial comprenen aquest concepte d’economia circular? El ponent creu a Catalunya s’està entrant fort en aquest tema (ACC1Ó). El ponent creu que la incidència del concepte és tan gran que les competències haurien d’estar a presidència o vicepresidència. Requereix una transformació profunda de la manera de produir i consumir i no pot ser departamental.
- L’administració i les empreses estan canviant el xip i veient que el medi ambient no només implica despeses al compte d’explotació.
- La petita empresa requereix el suport de l’administració per aquests temes més d’estratègia ja que en el seu dia a dia no hi té espai.
- De vegades es topa amb la legislació, caldria revisar la normativa per a que faciliti l’economia circular, no lineal (exemple d’una fàbrica a la que no li és possible reciclar els seus propis residus plàstics d’envasos de pizzes). Caldria no posar barreres al que és positiu.
- Altres propostes:
- Dissenyar polígons que facilitin estratègies de simbiosi: compartir espai de magatzem, etc.
- Replantejar la competència dels municipis en urbanisme (cada municipi amb el seu polígon…): caldria una planificació més “central” o coordinada (la nova llei de territori en principi va per aquí).
- Hi hauria d’haver un debat important sobre com apliquem el concepte de circularitat a la gestió del sol, l’urbanisme… Llocs com Detroit o l’Hospitalet (que han consumit tot el seu terreny, tot es urbà).
Altres propostes finals claus – prioritats per Catalunya:
- Als centres de tractament de residus (ecoparcs, incineradores…) : tenim concentrats i localitzats el 85 % dels recursos generats pels catalans i no som capaços de fer negoci amb ells. Actualment se’n van a fora, es subhasten i se’n van a països llunyans, i posteriorment els tornem a comprar com a matèries primeres.
- Malvenem els residus / recursos que tenim, assumim els costos de la seva recollida i no tenim els beneficis. Estem en vies de subdesenvolupament si no fem res amb els recursos.
Enllaços a les presentacions