Des de la Marxa dels Vigatans, Òmnium fa una crida a la mobilització per la Diada: “És i serà per la societat civil organitzada i mobilitzada que la lluita podrà avançar els pròxims anys”

“Encara que alguns vulguin vendre’ns que Catalunya està pacificada i que aquí no ha passat res, això no és cert”, ha assegurat Quim Forn, membre de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural, des de la plaça de la Catedral de Vic, durant la 22a Marxa dels Vigatans. “No pot ser que l’actual cap de l’oposició no pugui ocupar el seu escó al Parlament, ni que hagi d’exercir les seves funcions com a diputat des de l’exili perquè vivim en una anomalia democràtica”, ha afegit.

En aquest escenari, Forn ha fet una crida a la mobilització, a tornar a omplir els carrers aquest 11 de setembre i a “mirar el futur amb coratge”. “L’Onze de Setembre ens demostra que les coses difícils mai no ens han espantat ni ens han fet enrere”, ha afirmat.

La Marxa dels Vigatans és una celebració anual amb què l’entitat vol homenatjar i recordar les persones que, de forma anònima, van dedicar i dediquen el seu temps a fer créixer el país. “És per aquells i aquelles que ens han precedit en els moments més durs que avui la lluita continua. I és i serà per la societat civil organitzada i mobilitzada que la lluita podrà avançar els pròxims anys!”, ha exclamat Forn.

En aquesta edició, s’ha homenatjat a Xavier Roviró i Alemany, mestre i folklorista, que des de ben jove s’introduí al món de la cultura popular a través de l’organització de les festes del seu barri. Més tard, va ser un dels fundadors del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona. Ha estat membre actiu de les juntes de Patronat d’Estudis Osonencs, de la Unió Excursionista de Vic i del grup d’estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC). També és col·laborador habitual al 9 Nou i va ser alcalde de
Folgueroles (2019-2023). En resum, l’activitat de Xevi Roviró és una simbiosi entre la defensa de la llengua, l’aposta per la cultura catalana i la reivindicació de la consciència nacional.

Enguany, unes 600 persones organitzades en una vintena de columnes provinents dels principals municipis d’Osona i el Lluçanès han participat en la Marxa de torxes que ha recorregut els carrers de Vic, de la plaça Major a la plaça de la Catedral. Aquí, és on s’ha escenificat un muntatge teatral que posa en relleu la història del Pacte dels Vigatans, la resistència contra Felip V i la defensa de la cultura i la llengua catalanes. La Marxa dels Vigatans: origen i evolució “Vigatans” és el nom amb què es van donar a conèixer els partidaris de Carles d’Àustria —bona part d’ells originaris de la Vegueria de Vic— durant la guerra de Successió (1705-1714). Amb el pacte firmat el 17 de maig de 1705, els “Vigatans” es van comprometre a recolzar militarment els detractors de Felip V de Castella i a respectar les lleis catalanes.

Inspirant-se en aquest col·lectiu, Òmnium i la Comissió 11 de Setembre creen el 2003 la Marxa dels Vigatans amb la voluntat de renovar i impulsar la celebració de la Diada nacional de Catalunya a Osona, recordar els fets de 1714 i reivindicar els drets nacionals de Catalunya. Des de la seva creació, l’activitat ha evolucionat de la tradicional Marxa de Torxes a un model més participatiu fins a arribar a l’edició d’enguany, amb un caràcter popular i associacionista, però conservant-ne els objectius fundacionals de transversalitat generacional, cultural i ideològica.