Sense més preàmbuls (ja n’hi ha hagut prou), però felicitant-nos pel resultat final i agraint la paciència (abnegació, gairebé) de tots aquells que hem frisat per arribar-hi, entrem en matèria. El rellotge s’ha posat en marxa i tenim per endavant divuit mesos per dur a terme el full de ruta. El Parlament ha d’endegar el punt cinquè de la Resolució 1/XI que estableix que “el Parlament de Catalunya considera pertinent iniciar en el termini de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública”. El termini en realitat expirava el 9 de desembre, però si considerem com a referència la data d’investidura del president del Govern, tenim temps fins el 10 de febrer. Abans d’aquesta data cal donar inici al procés de tramitació que, després, ja farà el seu curs. Deixem que treballi el Parlament, exercint l’obediència que deu al mandat democràtic sorgit de les urnes del 27S tal i com estableix el punt sisè de la mateixa Resolució. Aleshores, el govern central hauria de donar una resposta política a una acció política, tot i que imagino que serà la reacció jurídica acostumada atesa la sentència del Tribunal Constitucional. Aquesta serà una de les claus de volta del repte.

I, per descomptat, hem de posar en marxa una tasca importantíssima, que no és altra que el procés constituent. És a dir, la redacció d’una proposta de Constitució catalana que serà finalment referendada (ja veurem amb quina fórmula), moment en què sabrem si la independència compta amb el suport ciutadà necessari per a constituir la República Catalana i podrem tancar aquesta etapa apassionant de la nostra història per obrir-ne una de més lliure i justa. Mentrestant, aquests mesos treballarem en l’eixamplament de la base independentista per a que el pas definitiu sigui l’èxit que volem.

La Constitució haurà d’incloure tots els principis bàsics sobre els quals s’haurà de bastir el futur i el dia a dia de les catalanes i els catalans. En voldria destacar alguns. Els primers en què em voldria fixar són de caràcter general. Haurem de decidir quins han de ser els pilars del nostre estat del benestar i deixar ben reflectits drets com l’habitatge, l’ocupació, l’educació, la sanitat, l’atenció social en totes les etapes de la vida, i una millor distribució de la riquesa material. També haurem de reflectir els deures dels ciutadans i ciutadanes, perquè la veritable llibertat s’edifica sobre drets i obligacions alhora.

Com a ebrencs, a més, ens interessa, i molt, que la nova Constitució estableixi les bases que ens permetin desenvolupar-nos sense cap altra constricció que no siguin les limitacions que ens autoimposem. Una llei electoral al servei del reequilibri territorial, junt amb altres mecanismes com la vegueria i un sistema de finançament suficient, són bàsics per a poder tirar endavant projectes de primer ordre per nosaltres i per la nostra funció de territori de cruïlla, com ara la Reserva de la Biosfera, la xarxa de comunicació i transport, l’agricultura i l’agroindústria, el turisme, la navegació fluvial, el patrimoni cultural material i immaterial, un nou model productiu basat en la indústria del coneixement, la universitat i els centres de recerca del territori, entre molts altres. I, importantíssim, haurem de disposar de les eines necessàries per a poder incidir des del territori sobre la política general de Catalunya en temes com l’energia i, sobre tot, l’aigua. Lo riu és vida. Ara i sempre.

Josep F. Moragrega
President d’Òmnium Ebre