Albert Jané i Riera neix a Barcelona l’any 1930 i sempre hi ha viscut. Inicialment, els estudis de peritatge mercantil el porten a treballar a la banca, però el 1963 entra a formar part de Cavall Fort, revista de literatura i entreteniment per a nois i noies creada dos anys abans. N’és redactor i corrector i, entre 1979 i 1997, el seu director.

Albert Jané ha centrat la seva activitat professional en l’estudi i ensenyament de la llengua i en la literatura infantil i juvenil, tot i que també ha escrit poesia. Va estudiar català pel seu compte i l’any 1958 comença a fer classes de llengua per a adults al local del Cercle Sardanista, d’on era soci. Poc després també ensenya correcció de textos. El 1961 col·labora en la gramàtica Signe i, més endavant, escriu diversos manuals com la Gramàtica essencial de la llengua catalana (1967) i Pas a pas (1988), així com el Diccionari català de sinònims (1977). Entre les nombroses publicacions de reflexió lingüística i gramatical, cal destacar Aclariments lingüístics, publicat l’any 1973, així com les seves constants col·laboracions en revistes i diaris com Tele-estel, Llengua Nacional i Avui.

A més a més de la direcció de Cavall Fort i de les col·laboracions habituals en aquesta mateixa revista, és autor de nombroses traduccions i adaptacions d’obres infantils i juvenils de diferents llengües (francès, anglès, italià, castellà o occità). També ha traduït còmics tan coneguts com la sèrie Els Barrufets o Aquil·les Taló, contes tradicionals com El soldat de plom (1983), La Caputxeta vermella, (1984,) o guions cinematogràfics com La Ventafocs, la primera pel·lícula infantil que es va traduir al català. Ha deixat constància de la seva experiència com a escriptor a través dels dietaris Tal dia farà l’any (1991) i Els dies i els llocs, publicat el 2004.

Albert Jané ha vist reconeguda la seva trajectòria professional amb diferents guardons. L’any 1980 obté el Premi Eduard Artells, atorgat per la Societat de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. L’any 1990 se li concedeix la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; el 1997 el Premi Nacional de Periodisme Escrit i, el 1998, el Premi de Poesia del Parc Taulí de Sabadell.

L’any 2000 entra a l’Institut d’Estudis Catalans i, des d’aleshores, forma part de les comissions de Gramàtica i Lexicogràfica. També ha combinat aquesta feina amb la col·laboració habitual a les revistes Llengua Nacional i Cavall Fort.

La seva adaptació de l’Odissea rep, el 2009, el Premi de la Crítica Serra d’Or de narrativa juvenil.

El 2010 rep el Premi Pompeu Fabra a la projecció de la llengua catalana i, el 2017, el Premi Especial del Jurat del Premi Martí Gasull de Plataforma per la Llengua, pel seu paper en la construcció d’un imaginari col·lectiu infantil en llengua catalana, i per la seva contribució acadèmica com a gramàtic al Termcat i a l’IEC.

És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.