Pere Lluís Font (Pujalt, Pallars Sobirà, 1934) és filòsof, teòleg i traductor català. 

Va estudiar a Tolosa de Llenguadoc, on es va llicenciar en filosofia a la universitat pública el 1959 i en teologia (com a laic) a l’Institut Catòlic el 1962.

Havent tornat a Catalunya, va entrar el 1963 a la Universitat de Barcelona, on va ensenyar Història de la filosofia antiga fins al 1968, any de la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona, a la qual va ser cridat i on ha ensenyat Història de la filosofia moderna i Filosofia de la religió fins a la seva jubilació el 2004. També hi ha tingut càrrecs de gestió, com ara primer director del Departament de Filosofia (1970-75), secretari de la Facultat de Lletres (1975-80) i vicerector d’Estudis (1986-90). El 2004 va rebre el Premi Amic dels Amics de la UAB. Ha estat un dels fundadors de la reconstituïda Societat Catalana de Filosofia (1980) i és membre del Col·legi de Filosofia de Barcelona (des del1982). Ha impulsat diversos projectes editorials en llengua catalana, entre els quals destaca l’ambiciosa col·lecció “Textos Filosòfics” (des del 1981), que ha codirigit amb Josep M. Calsamiglia i Josep Ramoneda, primer a l’Editorial Laia i després a Edicions 62. Així mateix, ha tingut responsabilitats culturals diverses tant en l’àmbit públic com en el privat: ha estat assessor de l’àrea de filosofia de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970-71), membre de la Junta Rectora de l’Associació de Teòlegs Catalans (1972-76), promotor de l’Àmbit “El fet religiós” del Congrés de Cultura Catalana (1975-77), president del Centre d’Estudis Francesc Eiximenis (1975-80), membre del consell Assessor de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1984-86), membre de la Junta Rectora de la Societat Catalana de Filosofia (1985-1989), membre del Consell Escolar de Catalunya (1986-90), vicepresident del Patronat de la Fundació Joan Maragall (1989-2016), membre del Consell d’Avaluació Científica i Tècnica del Pla de Recerca de Catalunya [CONACIT] (1993-97), membre del Consell Assessor de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (1996-2008, president des del 2000), membre de la Comissió d’Ètica per a les Ciències i la Tecnologia de Catalunya (1998-99), membre del Consell de Direcció de la Fundació Bernat Metge (des del 2003) i membre del Consell Supervisor del TERMCAT (2005-15). Ha publicat un centenar de treballs d’història de la filosofia moderna, d’història del pensament català, d’història del pensament cristià i de filosofia de la religió. Traductor de Descartes i de Pascal, ha editat en català obres d’aquests dos filòsofs i de Montaigne, de Spinoza i de Kant. Ha revisat la terminologia filosòfica i religiosa del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (1999-2001). I ha impartit centenars de cursets, seminaris, ponències i conferències sobre temes filosòfics, teològics i culturals. Des del 1990 és membre numerari (emèrit des del 2004) de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual ha estat secretari (1994-2000) i vicepresident (2000-2007), i des del 2014 és membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.