El passat dia 5 de maig al vespre, al Foment Hortenc, vam fer la presentació del llibre “Morir-ne disset”, de Sergi Belbel, que va obtenir el Premi Sant Jordi de novel·la a la passada Nit de Santa Llúcia-Festa de les Lletres Catalanes.

L’acte, organitzat per la territorial d’Òmnium Cultural d’Horta-Guinardó i conduït per l’escriptor Màrius Serra, va tenir moments memorables entre la reflexió i la distensió, entre el món de la novel·la -on hi debutava Belbel- i el del teatre, del qual n’és un dels principals referents del país.

Belbel va explicar que l’origen de posar-se a escriure “Morir-ne disset” arrenca d’una trucada d’una editora que, temps enrere, li havia proposat de llençar-s’hi a fer novel·la. Ho va descartar, però la pandèmia, que ho va parar tot, a ell li va servir per a escriure, entre altres coses, més d’una obra de teatre i aquesta novel·la. Una obra que la va presentar a última hora just abans de tancar el període de recepció d’originals.
Setmanes després, quan ja ni hi pensava, va rebre la trucada insistent del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que li va anunciar que era el guanyador amb aquesta frase, tot just despenjar: “Què està el Sergi Belbel”?
Els que heu llegit la novel·la ja sabreu per on va, i els que no, us suggerim que la compreu i la llegiu.

“Morir-ne disset” és una obra que enllaça la llengua, les classes socials, la immigració, les relacions familiars i afectives de tots els gèneres, el record de la guerra civil i la mort de diversos personatges de ficció -fins a disset- en una època que va de l’anomenada “transició” fins a tocar els JJOO de Barcelona.

Belbel va dir que, si fem comparacions amb la cuina, escriure teatre és com un menjar ràpid mentre que escriure novel·la requereix una cocció lenta i més reposada. De tota manera, el títol de “Morir-ne disset” (en comptes de “matar-ne disset”, que seria gramaticalment la frase correcta) és com un homenatge a una de les frases més cèlebres del teatre català: “He mort el llop!”, que diu Manelic al final de Terra Baixa.

Va ser una sessió a cavall de la novel·la i el teatre, celebrada just a un dels epicentres del teatre amater d’Horta com és el Foment i al costat de la biblioteca Can Mariné, especialitzada en teatre.

Les complicitats entre Sergi Belbel i Màrius Serra es van fer constants durant tota la presentació: tots dos comparteixen any de naixement, el 1963 (com Els Pets), comparteixen el fet de tenir un seguit de morts a les seves pàgines respectives (si bé Belbel guanya per golejada i en una sola novel·la), i també comparteixen ser guanyadors del Premi Sant Jordi de novel·la (el Màrius Serra ho va ser a l’edició de l’any 2012).

La presentació va comptar amb la col·laboració, un cop més, del Foment Hortenc i també, un cop més, de Sagitari Llibres, que va esgotar les existències del “Morir-ne disset”, de Sergi Belbel.