Avui signem un conveni de col·laboració entre la Fundació Fenosa i Òmnium Cultural del Baix Penedès.

La nostra convicció és que ell, l’Apel·les, hauria estat d’acord amb aquest “contracte actiu i d’esperit”, amb aquest treballar plegats per la nostra divisa: LLENGUA, CULTURA i PAÍS, perquè en el fons, aquests elements essencials per a una existència plena, per a una “única, perpètua i obsessiva veritat” com deia Bernard Tillier de Fenosa, no és res més que un retorn constant.

El dinamisme de Fenosa feia que mai se sentís absolutament satisfet. Buscava sense aturador noves propostes per apropar-se al seu ideal, que era “convertir la matèria en esperit”, tal com d’alguna manera també pretén Òmnium Cultural amb la seva incansable activitat cap a un esdevenidor millor.

Artista secret, Fenosa va patir la cruesa de la Guerra Civil espanyola així com l’exili i, posteriorment, un cop exiliat, va patir de nou la devastació de la Segona Guerra Mundial, cosa que el va marcar en el seu esperit lluitador i solidari quan va negar-se a exposar la seva obra fins a 1945, com a protesta activa.

Potser aquesta voluntat solidària va fer que passés desapercebuda, volgudament, una obra  lúcida i complexa que amaga una àmplia dimensió filosòfica.

Perquè l’obra de Fenosa ens endinsa en el llenguatge del gest a partir del concepte de la dona, la música, la dansa i el misteri amb una clara empremta mediterrània, sota la influència de la cultura europea i de Picasso, que van marcar profundament la seva obra.

Ens endinsa també en el llenguatge de l’ànima, en què l’autor ens aprofundeix en la tendresa i la malenconia, en la cerca d’una consciència pròpia a través dels límits de les formes, en els rostres i en els cossos de dones joves i els seus silencis.

El final de la Segona Guerra Mundial el submergeix en el llenguatge dels somnis, un miracle de transformacions en què l’home, la dona, la pedra i la planta són una sola cosa: natura canviant, ja que, com Shakespeare, Fenosa creu que “som fets de la matèria dels somnis” i com Homer, ens diu:” Tu mateix aconsella’t amb el teu cor”.

L’apropament al Vendrell el transporta al llenguatge de la serenor en què la dona esdevé flor o joc, o simplement dona, i la música i la dansa, esdevenen miratges, en un espai en què pren consciència d’ell mateix i, dissortadament, pren consciència, també, del naixement d’una societat no desitjada.

Finalment, amb el seu reconeixement internacional n’emergeix el llenguatge universal, on no hi ha un darrer capítol, sinó una frase que resumeix el seu llegat perenne: “El meu present és fet de tots els esforços humans cap a la bondat, la bellesa i la intel·ligència.”

I aquest llegat perenne és el que conflueix, de forma permanent, amb la voluntat d’Òmnium Cultural de transmetre aquells valors que ens uneixen i ens fan humans: el gest, l’ànima, els somnis, la serenor i la universalitat, en aquest tot, òmnium, que ens defineix com a cultura pròpia i país.

Amb aquesta voluntat de transportar l’esperit Fenosa arreu, de fer conèixer les ensenyances dels nostres artistes que van forjar la societat solidària que som ara, signem orgullosos aquest acord, prenent-ne el testimoni.

Per això, i per acabar, dir-vos que, a Òmnium, que en certa manera hem fet nostra aquella expressió de Hannah Arent que diu que “respectarem la llibertat per ser lliures”, creiem que Apel·les Fenosa expressa el mateix a través del seu art. I és justament perquè, com ell, ens hi sentim solidaris, que ens esforçarem activament per divulgar-lo conjuntament amb la seva Fundació.

Moltes gràcies.

Mireia Juanola

Presidenta Òmnium Cultural del Baix Penedès

El Vendrell, 10 d’octubre de 2020