Després de la introducció de la sessió, a càrrec de Jordi Agràs i Rosa Marias Codines, els quals agraïren al presentador i a l’autor el fet d’aquesta iniciativa, prengué la paraula el filòleg Jordi Ginebra. En la seva intervenció el professor destacà el context acadèmic poc favorable vers aquest tipus de recerques, atesa la seva suposada càrrega de localisme, tòpic que fou desacreditat intel·lectualment per part del ponent. En aquest marc, Ginebra també emfasitzà la manca d’hegemonia de la llengua nacional a la Universitat, i, en conseqüència, la vàlua que, en aquest context, tenia la recerca que presentava. Un cop ressenyat el text tot destacant la notable càrrega de recerca i d’originalitat de les dades que s’hi oferien, aquest investigador remarcà la contribució al país de trajectòries com la de Ramon Amigó que, des de pràcticament l’autodidactisme, aportà un cabal notable de coneixement científic a partir del seu compromís patriòtic desenvolupat en l’excursionsime i en l’ambit de l’ensenyament clandestí de la llengua. D’altra banda Ginebra féu notar que aquest tipus de biografies no es poden reduir a classificacions fora de context, tot fent al·lusió a la categoria ‘noucentista’ que algun sector d’opinió periodística ha emprat per a sintetitzar el recorregut d’Amigó. La intervenció clogué amb l’agraïment envers la tasca pedagògicament duta a terme pel biografiat i també vers el biògraf.

Tot seguit intervingué l’autor del volum. Ferré, amb un breu parlament, agraí l’assistència de les persones (una desena llarga) que s’aplegaren a la sala d’actes de la Delegació.

Especificà la vinculació entre excursionisme i toponímia, i destacà l’ascendent que tingueren en la tasca amigoniana persones com Josep Iglésies, Joaquim Santasusagna i Joan Coromines, aspecte que, digué, restà detallat en la recerca. També comentà la impossibilitat de classificar actituds i trajectòries amb taxonomies fora de context. Dit això, Xavier Ferré destacà que allò que aporta fonamentalment l’estudi és l’estudi de xarxes d’activitat nacional en uns anys especialment significatius per la seva complexitat: entre la primera meitat dels anys quaranta i la primera meitat dels anys seixanta. Per aquest motiu, l’autor del text destacà una certa utilitat d’aquests treballs perquè poden aportar -conjuntament amb d’altres biografies a realitzar arreu dels Països Catalans- nous matisos i noves fites pel que fa a la reconstrucció del mapa d’aquestes sociabilitats informals amb clara finalitat civicopolítica.
L’acte acabà prop de les nou del vespre tot destacant l’interès per part del públic congregat.