Premis Bages Juvenils 2004. Article d’opinió de Llorenç Capdevila
[02/09/2004] Òmnium Cultural sortirà al carrer el proper 11 de setembre a fi de difondre la imatge de l’entitat i aconseguir captar nous socis i sòcies. A part dels actes organitzats amb la Comissió 11 de Setembre, en els quals participa de forma activa, l’entitat nacional i la delegació de Badalona ha editat material divers de promoció. En concret, la delegació de la ciutat participarà en l’ ofrena de la Plana, el dia 11 de setembre al matí, de la qual va ser impulsora fa vint anys i muntarà una parada en la qual informarà els ciutadans i ciutadanes de les activitats d’ÒC. Hi haurà samarretes, adhesius, bosses, bolígrafs… i un fulletó especialment editat, en el qual es repassen alguns dels projectes de futur de l’entitat, especialment la Nit de Santa Llúcia. Els membres de la delegació participaran a la tarda en la Festa per la Llibertat, l’acte polític i festiu que es celebra al Passeig Lluís Companys (davant de l’Arc de Triomf, a Barcelona) des de fa cinc anys. L’actor Joel Joan serà el presentador de l’acte, en el qual intervidrà el badaloní Héctor López Bofill, Doctor en Dret Constitucional. S’espera que a l’acte hi assisteixin unes 10.000 persones. Més informació: Festa de la Llibertat. Diada oficial. Programació Casal Antoni Sala i Font. Diada ERC.
Al voltant dels premis literaris s’ha dit de tot. Crítics i escriptors els han defensat o vilipendiat a bastament, els darrers anys. Carles-Jordi Guardiola en va fer, fa temps, una valoració general bastant galdosa. És conegut, per exemple, el cas de Mercè Rodoreda, que va presentar La plaça del Diamant al Joanot Martorell (que després seria el Sant Jordi) i aquell any van premiar una novel·la mediocre. També causà força polèmica el Sant Jordi del 1994, que guanyà Ferran Torrent, quan una setmana abans ja corria pels diaris el nom del guanyador. El darrer rebombori ha estat ocasionat fa poc, quan l’última novel·la de Jaume Cabré, Les veus de Panamo, al mateix temps que guanyava el premi Pin i Soler a Tarragona, era anunciada amb bombo i platerets per l’editorial Proa com a novetat i ja estava en procés d’edició, la qual cosa incomplia les bases i el jurat, que de primer es reservà el veredicte, finalment declarà desert el premi. Alguns autors com Quim Monzó o Jesús Moncada (dos dels millors prosistes del moment) no concorren mai a cap certamen. Davant d’aquest panorama no sembla estrany, doncs, que molta gent posi en dubte el valor i l’eficàcia dels premis literaris. D’altra banda, podríem objectar que, si bé l’etiqueta del premi no és garantia de res, no tots els premis són iguals. Algunes grans obres han sortit dels concursos literaris i molts autors (importants i mediocres) han trobat en ells la plataforma ideal per projectar la seva obra. Aquest darrer argument, per si sol, ja justifica l’existència de tot el ventall de guardons que hi ha avui dia en llengua catalana. Incentivar la creació literària no pot ser mai negatiu, i aquest és l’objectiu principal de la major part dels premis, i especialment el d’aquells que s’adrecen als joves.
Tot plegat ve a tomb perquè com cada any, cap a finals de febrer, es convoquen els Premis Bages Juvenils de Literatura, que organitza Òmnium Cultural del Bages i que tenen un objectiu molt clar: ésser una plataforma vàlida i seriosa de vocacions literàries insinuades o, dit d’una altra manera, afavorir la creativitat entre el jovent. Quants adults no vam descobrir en el seu moment, a partir de l’incentiu que suposava un premi (tant si després es va guanyar com si no), que explicar històries, que expressar les emocions amb la paraula escrita, era alguna cosa més que un passatemps? Quants escriptors no han començat participant (i no sempre guanyant!) en els certàmens de l’escola, de la biblioteca del seu barri o de la Coca-cola?
Els Premis Bages Juvenils representen, en aquest sentit, una aposta ferma per part de l’entitat cultural que els organitza a favor dels joves creadors (narradors i poetes en potència o en actiu) de fins a vint anys.
Tres aspectes distingeixen, a més, aquest concurs. El primer és la tradició que arrossega: aquesta en serà la vint-i-unena edició. El segon, la dotació dels premis, que oscil·la entre els 150 i els 300 euros, segons la categoria, a més d’una beca de la fundació Ausiàs March, atorgada per l’Ajuntament de Manresa a algun dels guanyadors de més de setze anys, per assisitir a les jornades culturals que durant una setmana s’organitzen a València al voltant dels Premis Octubre. El tercer (però no pas menys important) és la publicació dels originals guanyadors i finalistes en forma de llibre col·lectiu. Què hi ha de més satisfactori per a un escriptor que veure’s publicada l’obra? La confluència d’aquestes i altres condicions fa que, un any rere l’altre, els Premis Bages Juvenils de Literatura siguin molt concorreguts, que hi optin treballs d’arreu dels Països Catalans i que les obres guanyadores (així com les finalistes i moltes de les que no obtenen premi) tinguin una qualitat notable.
Els concursos literaris destinats a joves esdevenen, doncs, necessaris si es vol conservar un planter que asseguri, per al futur, l’existència de diletants i professionals de les nostres lletres, i els Premis Bages Juvenils de Literatura són, ara mateix, una de les millors plataformes amb què comptem.
Enguany, a més a més, s’afegeix en el cartell el premi Vila de Cardona, per a narrativa històricollegendària.
Qui sap si en qualsevol moment no començaran a despuntar en les lletres catalanes escriptors que al seu moment hauran guanyat algun dels Premis Bages Juvenils. El que és segur és que aquest certamen (com tants altres) contribueix a potenciar que els joves, a través de la literatura, exerceixin una activitat intel·lectual i creativa.
LLORENÇ CAPDEVILA
Vocal de la junta d’Òmnium Cultural del Bages i escriptor.
Article publicat a Regio 7 el 26 de maig de 2004
Notícies relacionades: