Una obra de teatre dedicada a la vida i l’exili de Frederica Montseny, una manera de posar llum sobre la lluita d’una mare que s’obre camí en un dels períodes més foscos de la nostra història.

El divendres 12 de novembre es va estrenar a la Sala la Planeta, en el marc del festival Temporada Alta, “Cent Dies i Cent Vides”, una obra dirigida per Ferran Joanmiquel i interpretada per Síliva Escuder. Aquest text dramàtic, un monòleg, està basat en les peripècies relatades per la Frederica Montseny en el seu llibre biogràfic Cent dies de la vida d’una dona (1939–40), que comprèn el període que va del final de la Guerra Civil Espanyola i l’exili republicà fins a l’ocupació alemanya de França durant la Segona Guerra Mundial. Dies trepidants en els que l’escriptora, política i activista anarquista va haver de lluitar aferrissadament per la seva supervivència i la de la seva família.

L’endemà, dissabte 13 de novembre hi va haver una segona funció d’aquesta obra, després de la qual Òmnium Gironès va organitzar un col·loqui postfunció. Aquest va comptar amb la participació de l’historiadora Susanna Tavera, acompanyada del director i la intèrepret. Tavera, la qual ha escrit dos llibres dedicats a la figura de l’anarquista catalana –Federica Montseny: La Indomable, 1905-2005, Madrid, 2005 i Federica Montseny i la dona nova (1923- 1931), Barcelona-Catarroja, 2007- va fer una breu introducció sobre la vida i el context històric que va viure Montseny, per a acabar en una conversa distesa amb la companyia sobre l’exili, la repressió i la dictadura. 

• 

•