Pompeu Fabra, un exemple de dignitat i un referent per als exiliats

Actualitat

Conferència dins els actes d’homenatge fets a Sant Feliu de Codines

Pompeu Fabra va marxar cap a l’exili el 24 de gener del 1939, ara fa 77 anys, des de la casa de Can Viladomat, a Sant Feliu de Codines, on solia estiuejar i on vivia des de l’any 1938 fugint dels bombardejos de la Guerra Civil.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Codines ha organitzat uns actes per commemorar aquest fet, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans, Òmnium Cultural i els actuals propietaris de la casa, la família Riquer. El primer acte ha estat una conferència sobre la figura de Pompeu Fabra, amb la participació de l’historiador Borja de Riquer i el filòleg Jordi Mir. Va tenir lloc el dia 22 de gener a la Biblioteca Joan Petit i Aguilar de Sant Feliu de Codines.

Borja de Riquer, germà de l’actual propietari de Can Viladomat i fill del medievalista Martí de Riquer, és especialista en història contemporània. Parlà de la gran rellevància social del mestre Fabra, una figura de gran popularitat i prestigi en el seu moment, i encara avui, per la seva actitud cívica i política de compromís amb Catalunya. En aquest sentit va participar en la creació i gestió d’importants equipaments culturals, com la Universitat Autònoma de Barcelona o la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Després de la derrota del 1939, i fins a la seva mort l’any 1948, en paraules de Riquer, «fou un exemple de dignitat i un referent per als exiliats».

El lingüista Jordi Mir és el responsable, juntament amb Joan Solà, de l’edició de l’obra completa de Pompeu Fabra, i és considerat el millor especialista en la l’obra del mestre. Va destacar la preocupació de Fabra, ja des de ben jove, per la necessitat de codificació de la llengua catalana, feina que va aconseguir culminar gràcies a un esforç i una dedicació ingents. Va destacar que “la gramàtica i el diccionari foren un llegat providencial per a la supervivència i cohesió del nostre idioma durant la dictadura”.