Pere Ysàs, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, va oferir la conferència “L’esquerra de després de Companys; l’esquerra antifranquista” en el marc de l’acte “Mataró recorda Lluís Companys”, en record del 73è aniversari de l’afusellament del president. L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Mataró i Òmnium Mataró-Maresme, va tenir lloc el dia 15 d’octubre al Saló de Sessions de l’Ajuntament. 

El catedràtic va recordar que en l’època franquista les possibilitats d’actuació dels moviments contra el règim eren molt limitades, però, tot i així, sempre va existir una oposició organitzada. “Hi havia una clara voluntat d’organitzacions polítiques de combatre la dictadura, i l’objectiu sempre era el mateix: l’eliminació i desaparició de la dictadura”. Al llarg de l’època franquista els militants d’aquest moviment van haver d’anar adaptant els instruments a les diverses situacions, molt precàries al principi, d’exili, dispersió i supervivència. 

D’acord amb Ysàs, “quan Franco va morir, la salut política de la dictadura està tan deteriorada com la del dictador, ja que la desligitimació del poder feixista havia anat creixent”. El franquisme, doncs, no va morir amb la mort del dictador, sinó que es va acabar perquè un projecte continuista era inviable. La població demanava una nova legalitat i unes noves institucions, i això precisament venia gràcies a la feina feta pel moviment antifranquista al llarg de tants anys. Per això, “és una gran injustícia atribuir la democràcia al moviment reformista i no al moviment antiifranquista. El moviment antifranquista, doncs, amb molt de temps, va acabar aconseguint el seu objectiu principal”. 

L’acte va ser presidit per Joan Mora, alcalde de Mataró, i per Toni Pous i Saltor, president d’Òmnium Mataró-Maresme.