Jordi Cuixart: “Al país de les lluites compartides no deixarem que ens divideixin”

El tercer debat d’Òmnium Cultural, en el marc del cicle Diàlegs de País, ha posat damunt la taula la necessitat urgent d’eradicar totes les desigualtats per a poder construir un país cohesionat socialment. Així ho han afirmat els ponents del debat Reptes per a un futur compartit, que s’ha celebrat a la sala Cabanyes de Mataró, i que ha servit per posar les bases dels principals consensos de país en l’àmbit de la cohesió social. Sota la tesi que les desigualtats socials són incompatibles amb la construcció d’un futur compartit i d’un país digne i lliure, el president de la Junta d’Òmnium Maresme, Carles Estapé, ha estat l’encarregat de presentar el debat i ha comptat amb la participació de la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina; el professor de la Universitat de Girona, Mostafà Shaimi, i el president de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, Jordi Giró. Abans de començar, però, Estapé ha llegit unes paraules que el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha volgut adreçar des de la presó de Lledoners, on porta 1.256 nits empresonat per defensar drets fonamentals. “Al país de les lluites compartides no deixarem que ens divideixin”, ha dit Cuixart, “construir futur passa per no renunciar a res; ho sabem bé els que el català no ens ha vingut per tradició familiar”. El president d’Òmnium ha recordat que ara mateix a Catalunya hi ha “1 milió 7 centes mil persones en risc d’exclusió, l’extrema dreta socialitzada i un ascensor social estancat fa impossible ser un sol poble”. “L’emergència només ens recorda que plou sobre mullat”, ha afegit. És per això que Cuixart encoratja la societat civil a seguir empoderada per seguir lluitant pels drets humans i tornar-ho a fer, “exercint els drets condemnats per protegir la vida, per defensar l’habitatge o omplir els carrers d’amnistia”.  “Perquè volem un país lliure perquè la gent pugui ser lliure”, ha sentenciat. 

Plou sobre mullat

“El problema és que plou sobre mullat”, ha assegurat Alsina, que ha puntualitzat que, només per posar un exemple, un de cada tres infants pateix pobresa. Davant d’això, i sumant elements a la greu crisi econòmica derivada de la pandèmia, les entitats del tercer sector s’han hagut de reinventar i, només durant el 2020, ha dit, s’han atès 800.000 persones: “La crisi ens ha tornat a ensenyar totes les febleses que té el sistema social”. Una situació que ha compartit Giró, que ha lamentat que fa anys ja es van “salvar els sistemes financers, però es van deixar les persones i les famílies”, i això és un problema que, segons ha destacat, “s’ha anat arrossegant, amb una precarietat i una vulnerabilitat que s’ha anat accentuant”. Giró ha lamentat que “les diferències entre barris han crescut” i la pobresa s’ha accentuat: “Davant d’això cal més solidaritat”. 

Per la seva part, Shaimi, que s’ha centrat en destacar les qüestions de vulnerabilitat agreujades pel racisme, ha denunciat que les desigualtats siguin “estructurals”, tant en termes materials com de reconeixement. “Estem davant d’un repte majúscul. El racisme és l’absència d’igualtat, i aquí cal combatre el racisme, perquè el racisme, igual que el masclisme, és una qüestió estructural”, ha remarcat. 

Polítiques per a les persones

Shaimi ha assegurat que “si no s’aborda la qüestió de drets, la desigualtat continuarà sent estructural, i això no passarà només en termes de racisme”. Per això, ha considerat que “l’administració pública té l’obligació de garantir drets”, i ha afirmat que “calen polítiques de justícia social, no de cohesió social”, alhora que s’entén la lluita contra les desigualtats com una “lluita comuna”. En això han coincidit Alsina i Giró. La primera ha demanat al futur govern que “faci polítiques pensant en les persones” i ha denunciat un “model social i econòmic pervers”, mentre que el segon ha instat la ciutadania a que sigui “exigent amb l’administració perquè administri bé”. “Perquè la gent salva la gent”, ha reconegut Giró, recordant l’últim any de pandèmia, però aquesta no és la solució, ha dit, sinó que això és “humanitat”.

Una reflexió sobre els grans consensos

Amb aquest cicle, que va començat la setmana passada amb el debat Per la fi de la repressió i l’Autodeterminació, l’entitat que presideix Jordi Cuixart ha iniciat un procés de reflexió sobre els grans consensos de país en matèria de drets civils i polítics, cultura, cohesió social i llengua, contraposant punts de vista i arguments de la mà de persones destacades per la seva trajectòria acadèmica, social, cultural o política. Òmnium Cultural lidera, d’aquesta manera, un procés de reflexió interna, però també externa com a país, aportant la seva capacitat d’aglutinar sensibilitats i sumar des de la diferència. D’aquesta manera, construir una societat més lliure, més culta i més cohesionada socialment.