“Van guanyar la batalla de les armes, però mai han guanyat la batalla de la memòria.”

Amb aquesta frase comencem la visita guiada a l’exposició “300 onzes de setembre, 1714 – 2014” del Museu d’Història de Catalunya  i organitzada per la seu territorial d’ÒMNIUM CULTURAL TERRASSA.

Amb uns guies de luxe, Enric Pujol, comissari de l’exposició i Agustí Alcoberro, director del MHC, les 40 persones assistents a l’exposició van gaudir d’una visió diferent, emocionant i trencadora de la resta d’actes del Tricentenari.

El recorregut comença l’endemà dels fets, amb els testimonis que van viure els esdeveniments en primera persona, entrem per un portal presidit per l’oli “L’Onze de setembre” d’Antoni Estruch, 1909 i la frase : “Lo foc que esta nit se à disparat tant de la plaça com dels enemichs es cosa que pasma, (…) Lo estrago no’s pot dir pero de vuy a 300 anys se’n recordarà” del Llibre d’Òbits de religiosos(OCD) del frare Manuel Soler del Convent de Sant Francesc de Barcelona, 1714.

A partir d’aquí s’inicia un viatge per la memòria on hem anat veient que des de fa 300 anys cada Onze de setembre, la societat civil s’ha fet seva la celebració i per complicat que hagi estat el moment polític mai s’ha deixat d’homenatjar el record dels que van lluitar contra les tropes borbòniques de Felip V.

Així, passem pel despertar de la consciencia nacional amb Victor Balaguer, l’inici de la Diada com a commemoració, la renaixença i l’època més difícil fins la Via Catalana del 2013.

Un punt de vista diferent de la Diada que ens ajuda a entendre què és i per que perdura l’Onze de setembre renovant-se any rere any fins avui.Totalment recomanable.