Cuixart: “Els fundadors van entendre que enfortir les lletres catalanes era una gran manera d’enfortir la societat. De dotar de sentit la cultura”

El segon debat d’Òmnium Cultural, en el marc del cicle Diàlegs de País, ha posat en valor l’important paper que ha de tenir la cultura com a eina democratitzadora i de transformació social. Així ho han afirmat els ponents del debat Per fer de la cultura un pilar fonamental, que s’ha celebrat a la Nau Bostik de Barcelona, i que ha servit per posar les bases dels principals consensos de país en l’àmbit cultural. El debat, moderat pel periodista Magí Camps i presentat per la vicepresidenta segona d’Òmnium Clàudia Pujol, ha comptat amb la participació de la directora del CCCB, Judit Carrera; el director del Programa de Gestió Cultural de la UB, Lluís Bonet; l’editora de Club Editor, Maria Bohigas, i l’escriptor i advocat Jordi Cabré. Pujol, que ha assegurat que per a Òmnium és un “luxe poder ser amfitrions d’aquest diàleg cultural”, ha llegit una carta escrita des de la presó de Lledoners pel president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Després de 1.254 nits a la presó, Cuixart ha recordat que recordat que, com ja van entendre els fundadors d’Òmnium fa anys, “enfortir les lletres catalanes és una gran manera d’enfortir la societat”, i ha afirmat que cal seguir treballant per “dotar de sentit la cultura”. “Les llibertats es defensen exercint-les, i si avui podem tenir esperança també és gràcies a milers de creadors d’arreu del món que al llarg de la història han decidit no callar, en les pitjors circumstàncies”, ha remarcat, i ha afegit: “Per ells, i per omplir-ho tot de cultural, ho tornarem a fer”. A través de la veu de Pujol, Cuixart també ha lamentat que “art i cultura tampoc no són garantia de democràcia”. I menys encara, ha dit, “si permetem que s’hi destini l’1% dels pressupostos públics o que arrelin els valors del totalitarisme”. 

La cultura com a bé essencial

“Vivim en una societat heterogènia, diversa, amb interessos i expectatives diverses, i això fa que plantejar-nos una mirada de dalt a baix, amb una cultura il·lustrada, sigui un error”, ha puntualitzat Bonet parlant en primer lloc de democratització de la cultura. En aquest sentit, ha dit, “s’ha de fer un canvi i pensar com fer ponts”. A  això, Cabré ha afegit que caldria que la cultura realment es considerés un “bé essencial”, un fet que va indestriablement lligat a una qüestió pressupostària, quan actualment el pressupost no arriba al 2%: “A mi em fa vergonya dir que ho considerem un bé essencial”. Bohigas, de fet, ha lamentat que visquem “en un moment històric en què els governants del món són extraordinàriament incultes”, i ha posat l’accent en “afavorir que hi hagi un interès per la cultura, una qüestió que requereix d’una reflexió col·lectiva i una política pública” i on l’escola té un pes fonamental. Un fet que ha compartit també Carrera, que ha considerat que l’escola hauria de tenir una “vocació democratitzadora”. Així mateix, ha destacat que hi ha un 60% dels barcelonins que no van mai al teatre, als concerts o que no tenen vincle amb el món de les arts plàstiques, i ha demanat “ser conscient de la societat en què estem, escoltar molt i generar espais”. 

Els ponents també han destacat la importància de la correcta territorialització de la cultura per tal d’evitar desequilibris territorials, també tenint en compte la importància de tenir una capital forta i la internacionalització. Així mateix, s’ha debatut sobre la precarització del món cultural i la dificultat que tenen bona part dels projectes per tirar endavant. “Què cobra un traductor per traduir un llibre? Què cobra un corrector per corregir un llibre? Estem parlant de quantitats que són uns quants centenars d’euros. És una aberració total”, s’ha queixat Bohigas. Bonet ha considerat que tot plegat és un “repte de país”. 

Una reflexió sobre els grans consensos

Amb aquest cicle, que va començat la setmana passada amb el debat Per la fi de la repressió i l’Autodeterminació, l’entitat que presideix Jordi Cuixart ha iniciat un procés de reflexió sobre els grans consensos de país en matèria de drets civils i polítics, cultura, cohesió social i llengua, contraposant punts de vista i arguments de la mà de persones destacades per la seva trajectòria acadèmica, social, cultural o política. Òmnium Cultural lidera, d’aquesta manera, un procés de reflexió interna, però també externa com a país, aportant la seva capacitat d’aglutinar sensibilitats i sumar des de la diferència. D’aquesta manera, construir una societat més lliure, més culta i més cohesionada socialment.