Jordi Cuixart: “Protegir drets lingüístics és protegir drets humans”

Vilafranca del Penedès, 29 de març de 2021 – El quart debat d’Òmnium Cultural, en el marc del cicle Diàlegs de País, ha posat damunt la taula la necessitat d’invertir més en recerca, planificació i noves polítiques efectives per incrementar l’ús social del català. Així ho han afirmat els ponents del debat Pel futur de l’ús social del català celebrat al Fòrum Berger Balaguer de Vilafranca del Penedès. Presentat pel president d’Òmnium Alt Penedès, Jordi Parellada, ha comptat amb la participació de Xavier Vila, doctor en Lingüística i professor de sociolingüística catalana de la UB; Marina Massaguer, sociolingüista de la UOC i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB, i Víctor Corona, doctor en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la UAB. Els ponents han valorat el paper cabdal de la llengua en la construcció d’una societat més justa, igualitària i cohesionada socialment i han demanat espais facilitadors i socialitzadors on hi hagi “afecte i projecte en comú al voltant del català”. Abans de començar, però, Parellada ha llegit unes paraules que el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha volgut adreçar des de la presó de Lledoners, on porta 1.260 nits empresonat per defensar drets fonamentals. “Protegir drets lingüístics és protegir drets humans”, ha dit Cuixart. “Si a la presó persistim, també és per la llengua. L’ús social del català, els reptes davant la globalització i l’oposició dels poders d’un estat que nega la pluralitat ens empenyen a seguir”, ha afegit. En aquest sentit, el president d’Òmnium recorda que, en un país com Catalunya on conviuen més de 300 llengües, “el català és font d’autoestima i cohesió”. “Al voltant de la llengua som, defensem les llibertats i repensem el món”, ha sentenciat. 

Trencar estigmes al voltant dels més joves

“Actualment, la franja d’edat que parla menys el català és la franja entre els 30 i els 45 anys”, ha assegurat Xavier Vila, doctor en Lingüística i professor de sociolingüística catalana de la UB. I és que els tres ponents han volgut trencar una llança a favor dels més joves, rebatent la tesi que són el col·lectiu que menys parla el català actualment. “Els principals problemes que es donen entre els joves a l’hora de fer servir el català també es donen entre la població adulta”, assegura Marina Massaguer, sociolingüista de la UOC i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB, i demana: “no posem només la responsabilitat als joves d’uns comportaments que passen a tots els grups d’edat; els joves circulen per realitats sociolingüístiques creades pels adults”. Víctor Corona, doctor en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la UAB, al seu torn, ha demanat no condemnar els joves que no fan un ús públic del català: “els joves faran el que sigui important per socialitzar-se, i tot pot canviar dependent del context”. 

Una reflexió sobre els grans consensos

Amb aquest cicle, que va començar fa dues setmanes amb el debat Per la fi de la repressió i l’Autodeterminació, l’entitat que presideix Jordi Cuixart ha iniciat un procés de reflexió sobre els grans consensos de país en matèria de drets civils i polítics, cultura, cohesió social i llengua, contraposant punts de vista i arguments de la mà de persones destacades per la seva trajectòria acadèmica, social, cultural o política. Òmnium Cultural lidera, d’aquesta manera, un procés de reflexió interna, però també externa com a país, aportant la seva capacitat d’aglutinar sensibilitats i sumar des de la diferència. D’aquesta manera, construir una societat més lliure, més culta i més cohesionada socialment.