Marcel Mauri: “La cultura és la nostra millor eina per construir un país just, un país cohesionat i un país lliure”

Barcelona, 20 d’octubre de 2020 – El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha assegurat que “la cultura és la nostra millor eina per construir un país just, un país cohesionat i un país lliure” davant la repressió d’un Estat que persegueix els ciutadans per les seves idees. Ho ha dit en l’acte d’entrega del 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que enguany s’ha lliurat al poeta, narrador i dramaturg Enric Casasses. Des del Palau de la Música, Mauri ha recordat que “som els fills i les filles d’un poble explicat de la mà d’una cultura i d’una llengua mil·lenàries”, i ha refermat el compromís d’Òmnium Cultural amb un sector que “és l’ànima que fa bategar els Països Catalans”. “Sempre tindreu Òmnium Cultural al vostre costat. Perquè la cultura és segura. I tant!”, ha remarcat. A més, Mauri també ha assegurat que la cultura, precisament, també és “l’àntídot contra la intolerància, contra aquells qui ens voldrien dividits, anorreats, oblidats”, i malgrat que els poders de l’Estat i el Tribunal Suprem vulguin prohibir que els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes puguin comunicar-se en català, el clam de la societat civil serà “ferm” en la defensa dels drets i les llibertats perquè finalment “en aquesta platea s’hi puguin asseure presidents, consellers, diputats, músics, pallassos o activistes sense ser perseguits, inhabilitats o exiliats;  una vida on el president d’Òmnium i el Premi d’Honor puguin veure’s, puguin riure i puguin parlar de cultura des d’aquest escenari. En llibertat”. 

Per tercer any consecutiu, l’acte ha estat marcat per l’absència del president de l’entitat, Jordi Cuixart, condemnat a 9 anys de presó per exercir drets fonamentals, que no ha pogut fer entrega en persona del guardó al poeta. Les paraules de Jordi Cuixart han obert l’acte del Palau de la Música a través d’un vídeo amb imatges del president d’Òmnium i el guardonat, quan se li va comunicar el premi, en què Cuixart agraïa a Casasses la tasca realitzada en favor de la cultura d’aquest país: “Ha sigut molt valent perquè, més enllà de la poesia que s’escriu, també hi ha la poesia que es recita i que es comparteix amb la paraula viva. I si alguna cosa podem fer de bo és compartir la cultura”. 

Enric Casasses: “No cal dir res i tots ho sabem: què hi fa Cuixart a la presó?”

Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 1951) ha agraït el premi: “Honorat amb l’honor”. Casasses també ha volgut recordar el president d’Òmnium, de qui ha dit que “no cal dir res i tots ho sabem”. “Què hi fa Cuixart a la presó? No ho entenc”, s’ha preguntat. “Si he marcat escola? Ara sóc jo qui aprèn dels joves”, ha dit Casasses, i ha afegit: “A la meva edat em sento com un nen que el deixen seure a la taula dels grans”. 

Casasses és un dels poetes amb més intensitat artística i literària del país. Narrador, dramaturg, traductor i rapsode, ha esdevingut referent d’una nova manera de fer poesia a Catalunya, amb un repertori profund i extens que suma versos, narrativa i dramatúrgia, i que beu d’una àmplia gamma de corrents artístics. Des de la poesia trobadoresca fins al surrealisme més psicodèlic, Casasses s’ha fet seu l’accent de l’oralitat i ha aconseguit un estil propi i inclassificable amb reminiscències del moviment dadà, el Barroc, el Renaixement i la cultura més underground, sabent-se reflectit, també, en els grans autors de la literatura catalana com Jacint Verdaguer o Víctor Català. Al llarg de la seva trajectòria, Casasses ha exercit com a traductor d’autors com Arthur Conan Doyle, Gérard de Nerval, William Blake i Max Jacob. També ha publicat una desena de discs recitats i ha col·laborat en innombrables accions, recitals i projectes culturals. Casasses va publicar els seus dos primers llibres de poesia, La bragueta encallada (1972) i La cosa aquella (1982), en edicions alternatives, i avui dia ja se’n compten més de 25 en diferents editorials, entre els quals T’hi sé (Edicions 1984, 2013), A la panxa del 24 poema en prosa que no hi neva ni hi plou (Tria, 2013) i El nus la flor (Edicions Poncianes, 2017). En el camp de la dramatúrgia, el 2003 va publicar la peça de teatre Do’m (RE&MA). Va ser premiat amb el Premi de la Crítica el 1993 per No hi érem (Empúries, 1993), amb el Premi Carles Riba de 1996 per Calç (Edicions Proa, 1996) i amb el Premi Joan Alcover de 1998 per Plaça Raspall (Edicions 62, 1998). En la seva faceta de traductor, va obtenir l’any 2011 el Premi Crítica Serra d’Or. Cal destacar que l’any 2012 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) com a reconeixement per la seva trajectòria literària i artística, i que el 2019 va rebre el Premi de la Crítica Catalana de poesia i el Premi Lletra d’Or al millor llibre publicat en llengua catalana per El nus la flor.  

Un acte creat per a l’ocasió: Enric Casasses, explorador de la paraula

El Palau de la Música catalana ha estat l’escenari d’aquest homenatge únic al guardonat amb el 52è Premi d’Honor. L’espectacle, sota la direcció artística de Ramon SImó, parteix de dues preguntes mare que l’Enric Casasses es fa constantment: qui sóc? Per què escric? I per respondre aquestes preguntes s’empra la mateixa paraula del poeta i a través dels seus propis textos  i convidant a escena els diferents artistes amb qui ell ha col·laborat al llarg dels anys, com Don Simon & Telefunken, Feliu Gasull, Nicomedes Mendes, Daniel Ariño i Maria Mauri, i la col·laboració especial de Pascal Comelade, l’espectador viatjarà en el seu imaginari per mirar de buscar les respostes. I així ens perdem amb ell en la nit, els paradisos artificials i baixem als inferns naturals i en sortim coneixent els seus grans referents, seguint el camí de la llengua, el camí de la poesia que el porta a trobar lluites i objectius comuns que donen sentit a l’existència i que, al capdavall sempre desemboquen en un únic reclam: l’amor i la llibertat. Bel Olid, escriptora, ha estat l’encarregada de fer la glosa: “no és habitual que un poeta compti alhora amb el reconeixement oficial, el favor de la crítica i l’adoració del públic”. “Si llegir-lo és plaer d’estar-s’hi molta estona i tornar-hi i tornar-hi, escoltar-lo és cerimònia i gust de deixar-se portar”, ha afegit Olid. 

El guardó del Premi d’Honor té una estructura fixa de ferro basada en les quatre barres i el logotip d’Òmnium al qual s’hi adjunta un còdol d’un indret relacionat amb la persona que en rep. Enguany, el còdol prové de la platja del port d’en Perris, a l’Escala, poble amb el que Enric Casasses manté forts lligams personals. 

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és un dels màxims reconeixements a la trajectòria d’una persona que, perla seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.